La Guàrdia Urbana tancarà l’any amb conflicte laboral: els agents de Barcelona acorden no realitzar serveis extraordinaris per cap d’any ni Reis

De mitjana els policies cobren 15 Euros bruts per cada hora extraordinària, molt per sota del que cobren altres professionals de les emergències o els Bombers de BCN – L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat compensacions il·legals per “convidar” els agents a treballar el Cap d’Any – Les auditories de l’any 2012 en que es va detectar malversació en el còmput de serveis extraordinaris, encara no s’han lliurat a la Fiscalia Anticorrupció

El passat dia 22 de desembre SER Catalunya-Ràdio Barcelona es feia ressò de la carta enviada pel Cap de la Guàrdia Urbana, Intendent Major Evelio Vàzquez, al conjunt de la plantilla policial Barcelonina, en la que apel•lava als valors dels cos per evitar una desbandada de policies la nit de Cap d’Any. La carta, així com la seva difusió, s’han girat en contra de la Prefectura Municipal, aconseguint tot el contrari.

La carta arribava després de que en assemblees de treballadors impulsades per CCOO i la UGT, s’hagués acordat no realitzar serveis extraordinaris els dies 19, 20 i 21 de desembre com a mesura de pressió davant la negativa de l’administració i el sindicat majoritari SAPOL a seguir negociar el trasllat de l’acord de Bombers de Barcelona.

 

Hores extraordinàries per policies i hores estructurals per bombers

L’origen del conflicte ve de lluny. El cos de la Guàrdia Urbana pateix un dèficit estructural de prop de 800 policies, que es tradueix en que l’Ajuntament de Barcelona  precisa cobrir més de 43.000 serveis a l’any mitjançant hores extraordinàries dels agents, amb un total de 312.460 hores realitzades per 2000 agents, caporals i sergents durant l’any 2012.

De mitjana es fan 22 mil hores mensuals a la policia de Barcelona, amb puntes de 28 mil els mesos de gener (Cap any i Reis), juliol, agost, setembre i desembre (Nadal).

El  fet que el 66% dels serveis extraordinaris es concentren en festius, i que el servei nocturn i d’estiu de la Guàrdia Urbana no es podria prestar amb garanties si no fos per les hores extraordinàries que actualment fan centenars d’agents, evidencien que es tracta d’una problemàtica estructural i no pas de necessitats puntuals de la ciutat.

 

Tot i així, aquesta necessitat de serveis no són considerades hores estructurals per l’Ajuntament de Barcelona, mentre que sí que ho fa pel Cos de Bombers de Barcelona.

• Preu hora extraordinària: 15,65 Euros (Hora bàsica agent)
• Preu hora estructural – ampliació jornada: 22 / 30 Euros Dia – 25 /35  Euros Nit

En el cas dels Serveis d’Extinció d’Incendi municipals, d’acord amb el Pla Director precisen disposar  de 101 efectius diàriament, però l’actual limitació de la oferta pública i la impossibilitat de satisfer els serveis mínims a la ciutat, va fer que el passat 2013 Sindicats i Ajuntament acordessin que les guàrdies addicionals necessàries per assolir les dotacions mínimes als parcs fossin distribuïdes entre els bombers que s’acollissin a una ampliació de jornada voluntària i retribuïda per sobre del preu d’hora extraordinària.

L’acord va resultar tant satisfactori pel col·lectiu de bombers, que s’hi van acollit el 96% dels bombers, a canvi de prop de 7000 Euros anuals per realitzar una guàrdia de 24 hores addicional cada mes. En el mateix acord es van aprovar increments de 105 Euros per Caporals i 172 Euros per Sergents Caps de Torn, així com es va aprovar la categoria de Bomber d’Accés.

 

Negociacions trasllat “acord bombers” a Guàrdia Urbana

Materialitzat l’acord de Bombers i aplicat des de gener de 2014, en aplicació de l’article 15 del Conveni de Condicions Laborals de l’Ajuntament de Barcelona -que preveu la plena equiparació entre bombers i urbans-, al febrer de 2014 es van iniciar les negociacions entre Administració i la part social per a traslladar l’acord. L’Ajuntament va arribar a un preacord amb SAPOL -el sindicat majoritari de la Guàrdia Urbana- que contemplava que els agents podrien treballar fins a 160 hores anuals durant els tres propers anys. El Consistori oferia retribuir amb entre 22 i 30 euros bruts per hora -en funció del rang del policia- el servei diürn. I amb entre 25 i 35 euros el nocturn. Agents rasos, caporals, sergents i subinspectors podien acollir.

No obstant això, el preacord mai va arribar a materialitzar-se. El 16 de maig la plantilla de la policia local barcelonina va desestimar en referèndum amb un 72,6% de vots contraris l’oferta pactada amb el consistori. Dels 1.487 agents que van participar en la consulta vinculant, 1.080 van rebutjar l’ampliació de jornada proposada per l’Ajuntament i només 397 la van acceptar.

Un dia després, el sindicat SAPOL acatava el «no rotund» a l’ampliació de jornada i comunicava mitjançant una circular interna a la plantilla que l’Ajuntament havia comprès el missatge i retirava l’oferta. «No hem sabut connectar i comprendre bé les necessitats de la majoria de la plantilla», tancava el sindicat, i anunciava que no faria cap més esforç per negociar aquest assumpte.

Fonts del govern municipal van admetre que el preacord «no va prosperar perquè els mateixos agents no van veure que els beneficiés», però van incidir que la proposta no va partir del Consistori sinó del sindicat majoritari de la policia local barcelonina.

I és que les diferències eren notòries. En primer lloc, perquè l’ampliació de jornada dels bombers no va ser ratificada en referèndum, sinó pactada únicament pels sindicats que els representen. Però les variacions es centren en altres aspectes que convertien el preacord de la Guàrdia Urbana en molt menys favorable. Els bombers fan el 33% de les seves hores addicionals en festiu, mentre que els guàrdies urbans haurien d’haver fet el 60%. A més, els bombers que s’han acollit a l’ampliació de jornada realitzen una de les seves habituals guàrdies de 24 hores més al mes. Per contra, els policies locals haurien d’haver fet dos guàrdies en el primer quadrimestre de l’any, sis en el segon i quatre en el tercer, excloent els mesos més plàcids, és a dir febrer, abril, maig, octubre i novembre. Fonts sindicals apunten que «aquestes guàrdies tenien nom» i donen per fet que la Prefectura del cos pretenia fer-les coincidir amb els dies més conflictius a la ciutat: com Sant Joan, les festes de Gràcia o Cap d’Any, entre d’altres. Aquestes guàrdies podrien haver estat de fins a 15 hores, quan la jornada ordinària de la majoria de policies locals de Barcelona és de vuit.

Arrel de la paralització del sindicat majoritari, s’ha constituït un intergrup dels diferents centres de treball de la Guàrdia Urbana, al marge dels sindicats, que ha acordat  no realitzar cap servei extraordinari en dates assenyalades fins que no s’aconsegueixi com a mínim la plena equiparació amb bombers i el reconeixement com a hores estructurals de tots els serveis. Altres reivindicacions no menys importants inclouen, la incorporació de l’armilla antitall/antibala a la dotació bàsica policial, la difusió pública de les retribucions complementàries de les categories de sotsinspector en amunt, la revisió de la formació permanent al cos i el pagament d’endarrariments i la consolidació de l’increment de la massa salarial en un 1% d’acord amb sentència guanyada pel sindicat CCOO contra l’Ajuntament.

 

Compensacions il·legals per assegurar voluntaris per serveis extraordinaris

Des del sindicat CCOO s’ha denunciat que l’Ajuntament de Barcelona ha adoptat mesures no previstes en conveni i de forma unilateral per assegurar-se que sorgeixin voluntaris per cobrir aquestes dates. En concret l’Ajuntament ha ofertat als agents el pagament de les hores així com la devolució del temps treballat a la bossa d’hores per a tot el personal que treballi en torns de tarda i nit. Així mateix, només a qui treballi el dia 31 l’autoritza a superar el límit de 60 hores extres mensuals fixat per l’ajuntament.

CCOO reclama que es pactin les compensacions per tots els dies festius i d’especial significació, i que siguin d’aplicació al conjunt de la organització, i no només a unitats concretes o de forma unilateral quan ho vulgui l’Administració.

Precisament la pràctica de compensar les bosses d’hores amb hores no efectives havia quedat desterrada després de que l’any 2012 es va detectar en una auditoria indicis de malversació al comprovar-se que en diferents unitats de la Guàrdia Urbana s’havia estès la pràctica d’assignar-se hores sense que s’haguessin realitzat. L’Ajuntament de Barcelona no ha aportat mai a la Mesa de la Guàrdia Urbana ni a la Fiscalia Anticorrupció les conclusions de la investigació, i de la qual es podien desprendre actuacions contràries a l’interès general.