Trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT)

L’EXTENSIÓ DEL PROBLEMA

Estudis recents estimen que la prevalença del TEPT es situa aproximadament entre un 5-10% de la població general. La incidència varia segons el tipus de situació traumàtica a la que va ser exposada la persona. Per exemple, en supervivents d’accidents de trànsit es situa al voltant de l’11%; en víctimes violades entre 33-50%, en veterans de guerra entre 22-50%, en supervivents de bombes 50% i en supervivents de catàstrofes àrees entre 22-40%. Els estudis també indiquen que aproximadament entre el 20-40% dels individus exposats a esdeveniments traumàtics experimenten problemes que perduren més d’un any, i entre el 15 i el 20% més de dos anys. Es calcula també que aproximadament la meitat de les persones desenvoluparan una forma crònica del trastorn.

QUÈ ÉS EL TEPT?

Una persona es pot dir que pateix un TEPT si desenvolupa: “…símptomes característics després d’haver estat exposat a un esdeveniment traumàtic extrem que inclou experiències personals directes d’amenaça de mort o dany sever a un mateix, altres amenaces a la integritat física d’una altra persona o a la vivència personal de mort violenta i inesperada a un membre de la família o algun altre membre associat”.

TEPT ESTÀ CARACTERITZAT PER GRUPS PRINCIPALS DE SÍMPTOMES:

• Re-experimentació del fet traumàtic en alguna de les següents formes: pensaments freqüents intrusius, malsons i flashbacks.
• Evitació persistent de situacions associades al trauma o alteració de la capacitat per a experimentar emocions, per exemple evitació de persones o llocs que poden servir com a recordatori de l’esdeveniment traumàtic.
• Símptomes persistents d’increment de l’arousal. Per exemple: insomni, irritabilitat i manca de concentració.

Els símptomes han de persistir al menys un mes després de l’incident i causar un dany significatiu en l’esfera social i funcional de la persona.

CAUSES

El TEPT pot ser causat per l’exposició a esdeveniments traumàtics molt diversos: robatoris violents, accidents de trànsit, incendis, explosions de bombes i desastres naturals (ex: terratrèmols). Un nombre molt variat de factors contribueixen a que unes persones acabin desenvolupant el trastorn i d’altres, davant la mateixa situació, no ho facin.

ESTAT D’ÀNIM

En el TEPT són comuns els canvis en l’estat d’ànim i poden manifestar-se un rang molt ampli d’emocions: culpabilitat, timidesa, aïllament o sentiments de soledat. Aquests pacients poden inclús arribar a no trobar sentit a la vida ni tenir interès pel futur. Els símptomes d’ansietat, inclouen sentiments de tensió, nervis i irritabilitat, estan habitualment presents. És també bastant freqüent que presentin episodis depressius entre moderats i severs.

COGNICIONS

Estan caracteritzades tant per preocupacions amb l’esdeveniment traumàtic com amb la urgència per evitar pensaments en relació al fet. Els pensaments intrusius i les imatges poden reaparèixer amb freqüència i causar a la persona el sentiment d’estar constantment revivint l’esdeveniment. Els records del fet, com imatges de TV o articles del diari, són desencadenants potents que poden provocar aquests símptomes. D’altra banda, també hi ha pacients que tenen dificultat per recordar parts del esdeveniment traumàtic.

SÍMPTOMES FÍSICS

Les persones amb TEPT freqüentment presenten un increment de l’aurousal i un ampli rang de símptomes d’ansietat (sudoracions, palpitacions, tremolors, etc). Factors biològics de la depressió, com alteració del son i disminució de la gana, poden també aparèixer.

CONDUCTA I MOTIVACIÓ

La persona evita situacions, llocs i activitats amb freqüència associades al trauma, disminuint, en molts casos, la realització d’activitats plaents. A més a més, pot haver un efecte negatiu en les relacions intrafamiliars. L’abús de substàncies i alcohol no és infreqüent com a via per a tractar d’oblidar.

TRACTAMENT

Gairebé tots els tractaments per al TEPT són d’orientació psicològica i estan enfocats a tractar un ampli rang de problemes emocionals i de conducta. La medicació es fa servir ocasionalment com a tractament coadjuvant.

Intervencions específiques cognitivoconductals per al TEPT:

• Exposició a situacions reals: inclou la confrontació gradual i individual de situacions que el pacient evita per un excés d’ansietat fins que aquesta disminueix.
• Exposició en imaginació: inclou l’exposició directa a memòries traumàtiques i també es pot fer servir material auditiu gravat. Com en situacions reals d’exposició, aquesta técnica pot graduar la confrontació als ítems i, amb la pràctica repetida, el pacient podrà reduir el nivell d’ansietat associat a aquests.
• Teràpia cognitiva: molts individus troben que els pensaments i creences sobre ells mateixos, els altres i el món han sigut “destrossats” com a resultat del trauma. Experimenten sentiments de culpabilitat i/o por. La reestructuració cognitiva te com a objectiu treballar aquestes creences i ajudar-los a reorganitzar-les en relació amb la seva experiència.
• Dessensibilització i reprocessament a través dels moviments oculars (EMDR): és una tècnica relativament nova, la qual s’ha vist que és efectiva en el tractament per al TEPT. En essència, la tècnica inclou l’associació de memòries/pensaments disruptors i emocions resultants amb la repetició de moviments oculars rítmics i rapits. El resultat de tot això consisteix en una dessensibilització de les memòries traumàtiques.
  D’altra banda, una associació similar entre pensaments disruptors i cognicions positives, juntament amb els moviments oculars rapits, constitueix el component de reprocessament de la tècnica.

El tractament és individualitzat i es porta a terme després d’una avaluació exhaustiva. En promig el programa de tractament pot durar entre 10 i 12 sessions, però això pot variar segons el cas individual.

DEBRIEFING

El tractament psicològic anomenat “debriefing” és una mesura preventiva primària i no tracta de ser una teràpia. El principal objectiu del debriefing és reduir la probabilitat de desenvolupar un TEPT oferint l’oportunitat d’expressar els sentiments, així com un marc adequat per a donar sentit a l’experiència traumàtica.

MEDICACIÓ

Els antidepressius poden ser molt efectius com a tractament coadjuvant al psicològic, donat que molts individus amb TEPT pateixen també símptomes de depressió clínica. Els antidepressius poden facilitar que el pacient participi activament en la teràpia i, per tant, optimitzar els resultats del tractament. La medicació, per si sola, aconsegueix únicament millores a curt termini.

Adaptat de la BACBT (British Association of Cognitive Behavioral Therapy)