Avui s’ha publicat al BOE la Llei 30/2014 de Parcs Nacionals
La figura de parc nacional s’acosta al nostre país als cent anys d’història, doncs ja la Llei de 7 desembre 1916 va contemplar la selecció de paratges excepcionals per a la conservació dels seus valors naturals i el gaudi i respecte de la societat. Després de gairebé un segle d’indubtables transformacions en múltiples àmbits, l’essència d’aquesta figura roman inalterada pel que fa a l’excepcionalitat i simbolisme que comporta, a part de la seva riquesa natural, un reconeixement social generalitzat i uns valors estètics, culturals, educatius i científics destacats. És per això que la seva conservació mereix una atenció preferent i la declaració d’interès general de l’Estat.
En aquest sentit, la implicació de l’Estat en la seva protecció al més alt nivell, per llei de Corts Generals, ha estat la clau que, malgrat el temps transcorregut, puguem gaudir en l’actualitat de la selecció que constitueix avui dia la Xarxa de Parcs Nacionals.
El règim jurídic destinat a assegurar la protecció d’aquests espais naturals iniciat el 1916 ha sofert diverses modificacions com correspon a l’evolució de la nostra societat i als canvis en l’organització administrativa de l’Estat, però ha mantingut inalterat l’objectiu declarat de garantir que les futures generacions puguin gaudir d’aquest llegat natural.
Aquesta llei desenvolupa i actualitza, sobre els pilars que constitueixen l’essència d’aquests espais, el model existent basat en la seva configuració a la Xarxa de Parcs Nacionals, entesa com el sistema integrat per aquells espais declarats parcs nacionals, el seu marc normatiu bàsic i el sistema de relacions necessari per al seu funcionament. Per a això, supera la desconnexió entre parcs i Xarxa i contempla, d’una manera acord amb la seva importància, conceptes territorials, residents locals i titulars de drets amb la visió econòmica necessària i essencial per aconseguir la integració i acceptació dels Parcs Nacionals en el seu territori .
D’aquesta manera, el model de gestió per les comunitats autònomes i de coordinació en Xarxa de la Llei 5/2007, de 3 d’abril, de la Xarxa de Parcs Nacionals, a la qual substitueix sense modificar la seva essència i de la qual pren part l’articulat, s’actualitza i reforça, adaptant al que la societat exigeix a aquesta figura: els parcs nacionals han de suposar avui, a més d’un model de conservació de la naturalesa, un exemple de gestió més participativa i més oberta a la societat i de aplicació dels principis de col·laboració, coordinació i cooperació al configurar aquests com a escenaris complexos on els diferents actors, des del respecte a la seva competència i singularitats, s’organitzen per assegurar la preservació dels seus valors.
Des d’aquesta perspectiva és obligat que l’Administració General de l’Estat consolidi la funció de coordinació de la Xarxa de Parcs Nacionals, amb la finalitat d’assegurar un marc adequat per a la conservació dels sistemes naturals més representatius, col·laborar en el compliment dels objectius dels parcs i aconseguir sinergies en les accions promogudes en la Xarxa per les diferents administracions públiques.