Joan Delort defensa la unificació dels mossos i les policies locals

Amb motiu de la presentació del Llibre blanc “Barcelona, capital d’un nou estat”, el qui fou màxim responsable de la Seguretat Pública de Catalunya i actual gerent de l’àmbit de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona ha proposat la unificació de la guàrdia urbana i els mossos d’esquadra en una única organització policial que faci front a totes les noves competències que Catalunya hauria d’assumir si esdevé un nou estat.

Delort afirma que la construcció nacional no serà un mer tràmit de traspàs de competències i que caldrà canvis profunds, que no es limitaran a reproduir estructures espanyoles, sinó l’adopció d’instruments nous i models més eficients que l’actual.

En una anàlisis introductori del model de seguretat vigent a Espanya, i a Catalunya, considera que la superposició de cossos policials és cara i inifecient, que la distribució de competències entre autoritats de diferents administracions és insatisfactòria i francament millorable, i que els esforços i la despesa per dotar-se d’instruments de coordinació i sistemes d’informació no compensen els resultats obtinguts.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Extracte del Llibre

A Catalunya, la Generalitat —amb els Mossos d’Esquadra— i els ajuntaments —amb la policia local— són els responsables d’assegurar el servei bàsic i ordinari de policia. Els Mossos, a més, duen a terme totes les activitats de policia especialitzada en la investigació criminal, la lluita contra la delinqüència organitzada, el terrorisme i l’ordre públic. Les forces de seguretat de l’Estat exerceixen en exclusiva les de resguard fiscal, control d’armes i explosius, serveis d’estrangeria, vigilància i control de fronteres i l’expedició del document d’identitat i el passaport.

El cas de Barcelona té especial rellevància i és significatiu per diferents motius. Té un pes molt significat per al conjunt del país, ja que exerceix de baròmetre de la seva qualitat i internacional- ment és una referència de primer ordre. A més, l’Ajuntament de Barcelona disposa de la força de seguretat local —la Guàrdia Urbana—, amb més potencial i capacitat operacional del país. La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra sumen la major concentració estable de policies en un mateix municipi.1 Si la seguretat de Barcelona es veu compromesa, la de Catalunya també.

Des del desplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, l’any 2005, s’han fet importants esforços per avançar en els mecanismes de cooperació i coordinació, i per esquivar les inevitables i esperables disfuncions que tenen lloc en tot model de concurrència múltiple territorial. Es comparteix informació i sistemes, i més recentment s’han adoptat mecanismes per distribuir més ràpidament les demandes que requereixen d’una resposta policial urgent, indistintament del cos policial que faci la primera intervenció.

Sobre el model actual: Les disfuncions són inevitables. És més car —infraestructures policials duplicades—, requereixen més recursos de back-office —els de cadascun dels cossos—, necessiten duplicar les estructures de direcció i planificació.

Joan Delort in Llibre blanc Barcelona Capital Nou Estat

Enfront d’aquesta visió que titlla el model d’ineficient, hi ha qui resta importància a la situació i posa l’accent en el fet que la policia amb majúscules —en aquest cas s’hauria d’interpretar els Mossos— tingui un alt nivell de capacitat operativa i qualitat tècnica en els àmbits funcionals més especialitzats. I que la policia local —en el nostre cas, la Guàrdia Urbana— hauria de centrar-se quasi exclusivament a atendre els problemes de convivència i el trànsit. Visió anacrònica i antiquada, totalment allunyada de la realitat, que resultaria encara més greu en el cas de Barcelona. En primer lloc, perquè la seguretat i la tranquil·litat de la comunitat no es poden compartimentar, i no és gens desitjable que els conflictes, tant l’anticipació com la prevenció, la intervenció o la reparació, s’encarin a trossos, amb visions diferents i respostes segregades; i, en segon lloc, i en el cas més concret de Barcelona, algú pot imaginar o desitjar que la Guàrdia Urbana deixi d’actuar en el 28% dels delictes i faltes en què intervé actualment? De ben segur que la percepció de seguretat se’n veuria ressentida, i la victimització també.

El nou model: un territori, una policia 

El repte és dotar-nos de serveis de qualitat i alhora eficients, i seria un error donar per bo el model actual i limitar-nos a la seva simple transposició. No es tracta que els Mossos assumeixin sense més ni més el resguard fiscal, el control d’armes i explosius, els serveis d’estrangeria, la vigilància de fronteres, l’expedició del document d’identitat i el control fronterer que fins ara exerceixen les forces de seguretat de l’Estat, i amb això donar per enllestit el model de seguretat i policial de Catalunya.

El país, en el seu conjunt, requereix una força de policia, de qualitat, suficient i molt eficient, que presti serveis equiparables i homologables arreu, a Barcelona també. La parcel·lació actual va en sentit contrari.

Joan Delort in Llibre Blanc Barcelona Capital Nou Estat

La totalitat de les funcions policials les hauria d’assumir una sola policia, assegurant i establint els mecanismes de supervisió i direcció de les diferents autoritats territori- als (polítiques, judicials i administratives). És un paradigma nou que resol la complexitat dels models amb múltiples administracions i autoritats i que evita l’existència del mateix nombre de serveis policials independents. Perquè la qüestió és recurrent i la pregunta que se’n deriva també: Catalunya necessitarà els Mossos d’Esquadra i més de dos-cents cossos de policia local o un altre model, més simple, equitatiu i eficient, és possible? Barcelona —i Catalunya— haurà de continuar amb dues policies desplegades —Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra— amb els corresponents sobrecostos i dificultats de coordinació, o ha d’optar per una única força policial desplegada arreu? Dissenyar i construir el que serà nou té la responsabilitat de mirar el futur, sense llast ni motxilles. El país, en el seu conjunt, requereix una força de policia, de qualitat, suficient i molt eficient, que presti serveis equiparables i homologables arreu, a Barcelona també. La parcel·lació actual va en sentit contrari.

La possibilitat que hi hagi una sola policia mai ha format part de les agendes polítiques, tot i que en cercles corporatius algunes veus s’hi han pronunciat. “Veient els pronunciaments favorables i contraris, sí que es pot intuir que pot generar un debat apassionat, tant polític com corporatiu, en part a causa d’algunes visions reduccionistes que es tenen de la seguretat, del concepte d’autoritat, de les competències i de la policia com a servei públic”.

Aquest plantejament és especialment significatiu en el cas de Barcelona. Una sola policia —la Policia de Catalunya— desplegada arreu de la ciutat. Amb prerrogatives molt àmplies del Govern municipal en la direcció i planificació de la seguretat de la ciutat i la priorització dels serveis. Una policia que alhora ret comptes davant el Govern de Catalunya, i també, com qualsevol altra policia, al poder judicial. I un concepte de seguretat que no es circumscriu al delicte i incorpora la convivència i la tranquil·litat ciutadana com a bé a obtenir, garantir i protegir. Un model, doncs, per al país i per a la seva capital.

El problema de les dotacions policials 

Si l’opció és d’un cos únic, podem afirmar que els 28.000 mossos i policies locals estaran en condicions de dur a terme més funcions i activitats que en l’actualitat

Joan Delort in Llibre Blanc Barcelona Capital Nou Estat

En l’actualitat, les administracions públiques catalanes —Generalitat i ajuntaments— dispo- sen d’uns 28.000 efectius policials (Mossos d’Esquadra i policies locals). A més, es calcula que a Catalunya el Govern espanyol hi té desplegats prop de 7.000 efectius de les forces i cossos de seguretat de l’Estat (Guàrdia Civil i Policia Nacional). Un total de 35.000 policies per dur a terme totes les funcions policials. La qüestió és quin seria el nombre de policies necessari en una Cata- lunya sobirana: els mateixos que hi ha ara? Depèn.

Dur a terme funcions de seguretat que ara no realitzen ni la Generalitat ni ajuntaments requerirà més policies, és obvi. La pregunta és: quants? La resposta dependrà de si ens limitem a la transposició del model vigent, ja exposat a bastament, o construïm el nou model. Si l’opció és d’un cos únic, podem afirmar que els 28.000 mossos i policies locals estaran en condicions de dur a terme més funcions i activitats que en l’actualitat. Però en cap cas es podrà pretendre que facin totes les noves amb un estàndard mínim de qualitat i servei. Faran falta més policies, és clar, però amb una ràtio per al conjunt del país al voltant dels quatre policies per mil habitants,3 i ens situaríem a l’entorn d’uns 32.000 policies, significativament inferior als 35.000 actuals. Caldrà, doncs, preveure un increment de 4.000 policies addicionals als actuals. Això significa convocatòries en les quals es prevegin les noves incorporacions i alhora la reposició del decreixement de les plantilles ja madures.