‘A l’estiu moren més persones ofegades que en accidents de trànsit’
Traducció de l’article de José M. Baselga publicat a Diari de Tarragona, el dia 5 de maig de 2016
El Consell Superior de Normalització i Seguretat Integral en Piscines celebra una jornada a Vila-seca sobre prevenció
A Espanya moren, cada any, prop de 500 persones per ofegament en platges, piscines, parcs aquàtics i spas. Altres 5.100 requereixen hospitalització i al voltant de 740 són ingressades a urgències. Els més vulnerables són els nens d’entre un i quatre anys i els adolescents d’entre 14 i 19. Són dades del Consell Superior de Normalització i Seguretat Integral en Piscines (Cnorsip). Avui celebra a Vila-seca, a la Facultat de Turisme de la URV, una jornada sobre prevenció i seguretat en espais aquàtics.
«A l’estiu, en algunes comunitats autònomes les morts per ofegament superen les ocorregudes per accidents de trànsit. A Espanya l’ofegament és la segona causa de mort accidental », afirma Cristià Bono, president de Cnorsip. El 2015, la província de Tarragona va registrar almenys quinze morts ofegats en platges i piscines.
És la primera jornada d’aquest tipus, sota criteris estrictament professionals, que es realitza a Espanya. Hi participaran Sílvia Uribe, gerent de la National Swimming Pool Foundation, i José Antonio Carcamo, president de Mita ONG. «Hem triat la Costa Daurada per a aquesta sessió d’anàlisi perquè és un focus d’atracció turística en què radiquen molts i importants recintes aquàtics», apunten des de Cnorsip.
Un dels temes que abordaran serà la legislació vigent des de 2013. «S’ha quedat desfasada i dóna problemes d’interpretació. Cada any hi ha nous tobogans, noves piscines, i amb les noves formes sorgeixen nous perills. No sabem com actuar si ve una dona amb burca, si detectem a possibles pederastes traient fotografies o si detectem problemes químics o microbiològics », apunta Bono.
Assegura que Espanya compta amb la tercera indústria aquàtica més potent del món, per darrere dels Estats Units i França. En ella inclou tant piscines privades de xalets com piscines municipals, spas o parcs aquàtics. «La variada naturalesa dels perills derivats de l’ús de les instal·lacions aquàtiques i l’escassa consciència social que es té d’ells requereix anàlisis exhaustives per identificar el seu origen i els efectes que causen en els usuaris», comenta Bono.
Per això, reclama, entre altres coses, una millor formació dels socorristes: «En no estar regulada, la seva exigència varia: pot haver des de cursos de 30 hores fins a altres de 240. La formació incideix en evitar que una persona s’ofegui, però hauria de ser més preventiva per detectar els problemes abans que succeeixin ». I no només es refereix al que passa dins de l’aigua, sinó a saber reaccionar davant d’un incendi o un contratemps climatològic. «El personal d’un espai aquàtic no només ha de tenir cura de la seguretat interna, sinó també els problemes externs».
La conscienciació dels banyistes és clau. «Si no tenen informació dels perills poden cometre imprudències». Les persones d’avançada edat són de les que més contratemps pateixen. «No sempre són imprudents, potser van a la platja o la piscina per recomanació del metge per millorar la seva salut i no saben que poden estar prenent medicaments incompatibles amb l’exercici físic en l’aigua», conclou Bono.