Un ofici singular
ÁNGELES GONZÁLEZ-SINDE
«Perquè quan ets policia és molt difícil no ajudar si algú ho necessita»
policia
El 27 de gener del 2012 a la matinada, dos policies patrullaven per la Corunya. Al passar a prop de la platja d’Orzán es van fixar en un grup de joves a la sorra. Acabaven una nit de festa, però alguna cosa inusual passava. Semblaven sobresaltats. Els agents s’hi van acostar, un noi s’havia ficat al mar i no aconseguia sortir-ne. Era un estudiant estranger d’Erasmus a la Corunya. Els policies van alertar per ràdio els companys i sense dubtar-ho es van ficar a l’aigua. No en van sortir. El mar se’ls va empassar a ells dos i a un tercer. Només un mes després els seus cossos van ser tornats per les onades. El fet em va impressionar moltíssim i vaig preguntar a un policia amic com era possible aquesta conducta despresa. Ell és de Lugo i justament era allà aquells dies de permís. Un dels morts era paisà del seu poble. Em va explicar que els seus companys estaven només a tres metres de la riba, que se’ls podia veure agafats de les mans formant una cadena humana per rescatar l’estudiant, i per això, quan algú no va poder resistir més els corrents i la cadena es va trencar, l’onatge es va empassar les tres últimes baules. També em va explicar que l’aigua estava molt freda i que a aquella temperatura només aguantes mitja hora i mors d’hipotèrmia. I que estaven a punt d’acabar el seu torn, ja anaven de recollida, per deu minuts no els hauria correspost intervenir.
Em vaig recordar dels tres agents quan vaig llegir que aquest final d’any un policia ha mort atropellat per un rodalies a Madrid després de ser empès a la via, i que un altre, un mosso, ha mort a la Fuliola envestit per un cotxe conduït per un jove trastornat. Vaig recordar la resposta que fa tres anys em va donar el meu amic el policia quan vaig insistir en per què els agents s’havien ficat al mar gallec si coneixien, a diferència de l’imprudent estudiant estranger, la seva extrema perillositat. «Perquè quan ets policia és molt difícil no ajudar si algú ho necessita», em va respondre amb una serenitat que no donava cap importància a les seves paraules.
Els espanyols tenim una relació estranya amb l’autoritat. Sovint la confonem amb l’autoritarisme opressor del passat, no prenem consciència de l’enorme transformació feta en democràcia per part de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Molts encara veuen amb desconfiança i sospita el policia. És perquè no els coneixem, ignorem les seves raons personals, socials o econòmiques per escollir una professió que et posarà en contacte amb els aspectes més foscos dels teus semblants: tot el mal que ens fem els uns als altres. Crec que fa falta bastanta humanitat per exercir un ofici tan singular que inclou entre les teves obligacions tant ajudar com morir si és necessari. La majoria dels policies la tenen.