TVC emet un reportatge sobre les mancances policials a Mèxic

Per quan un reportatge de TV3 dedicat a les mancances i deficient coordinació de la Policia a Catalunya ?

Redacció Web policial (Barcelona).- L’edició de 60 minuts de dimarts del Canal 33 es va dedicar, en la franja de màxima audiència, a l’auditoria que va fer l’any passat l’equip d’assesoria de Giuliani al cos policial de Ciutat de Mèxic. Mentres la nostra encara no ha explicat en un reportatge ni al 30 minuts la deficient coordinació de les emergències a Catalunya, retards injustificables en la prestació del servei sanitari urgent, el caos del regne de taifes policial que suposen 204 cossos locals i els mossos descoordinats, ja sense considerar l’escandalosa deixadesa de les plantilles a Tarragona per part del Ministerio de l’Interior. Curiosa forma d’entendre la trasnperència i la democràcia en aquest país. 29/11/2004 Dimarts, a les 21.55, al 33 ELS NOUS MÈTODES “GRINGOS” DE LA POLICIA MEXICANA, DIMARTS A “60 MINUTS” 
“60 minuts” emet dimarts un reportatge de la BBC que mostra com una empresa de Rudolph Giuliani intenta restablir la seguretat en un dels punts més conflictius del planeta.

Ciutat de Mèxic, any 2003: corrupció, delinqüència, caos; una de les ciutats sense llei més destacades de tot l’hemisferi occidental. Més de cinc mil delictes diaris, dels quals només se’n denuncien un 10%, i d’aquests, només un de cada deu arriba a ser condemnat. Els agents de policia guanyen menys que els escombriaires. Molts policies es regeixen per una moral que recorda la dels gàngsters, i complementen els sous amb robatoris, o lloguen els uniformes i les plaques a altres delinqüents. Altres exigeixen el pagament instantani de multes per infraccions imaginàries. Uns quants, fins i tot, han arribat a organitzar els seus propis cercles de segrestos. El registre policial diari és com una novel·la negra.

I arriba Rudolph Giuliani, l’antic alcalde de Nova York, l’última arma de Ciutat de Mèxic contra l’assassinat i la corrupció generalitzades. A part del seu heroisme l’11 de setembre, Giuliani era l’home que havia estat aclamat per haver inventat la tolerància zero i haver rebaixat la clara criminalitat de la ciutat de Nova York en un 65%. L’empresa de Giuliani se les haurà amb lladregots, atracadors perillosos, el crim organitzat i policies corruptes a la metròpoli més gran de l’Amèrica Llatina. La missió consistirà a repensar com fer de policia en un dels punts més difícils del planeta.

Aquest documental d’observació ha tingut accés exclusiu a l’empresa nord-americana de Giuliani, als seus col·laboradors més propers, i a la policia mexicana, en un extraordinari exercici de seguiment de la delinqüència. Acompanyem els nord-americans i mexicans, i veiem com intenten apartar velles diferències culturals i antics rancors per aconseguir l’objectiu comú de reduir els actes delictius. El reportatge presencia importants canvis d’actitud en molts aspectes de la feina de la policia, que van des de delictes contra la “qualitat de vida”, com ara els grafits, fins a la corrupció, el problema més important.

Molts mexicans s’ho miren amb escepticisme. El que capta més poderosament l’atenció són els més de quatre milions de dòlars, més dietes, que cobrarà l’empresa de Giuliani. Els elaborats dispositius de seguretat, que inclouen un comboi de 16 cotxes blindats, irriten els locals, que pensen que es podrien invertir millor aquests diners augmentant els jornals miserables dels agents de la policia. Els nacionalistes també s’enfaden, ja que Mèxic sempre ha estat ambivalent amb el “Big Brother” del nord. Als agents de policia els dol que sigui un equip molt ben remunerat de nord-americans qui els hagi de dir el que han de fer. Però si es té en compte que l’última idea de les autoritats de Ciutat de Mèxic per lluitar contra la delinqüència va ser vestir la policia muntada amb la indumentària tradicional dels “mariachis”, és clar que les coses només podien millorar.

Per tenir èxit, han de vendre la seva estratègia a la gent del carrer de Ciutat de Mèxic, endurits per anys de suborns forçats per la policia, atracaments armats, segrestos i crims vinculats al tràfic de drogues. I encara més important, s’han de guanyar els agents de la policia, que habitualment completen els seus minsos sous amb una mica de delinqüència pròpia. Giuliani sap que serà difícil imposar el “model Nova York” de manera completa. “Algunes coses són transferibles i altres, no. Però no hi ha cap ciutat que sigui ingovernable, i la delinqüència és l’enemic número u de la comunitat”. Molts mexicans del carrer pensen que la ciutat malgasta aquests diners en solucions “made in USA” que no funcionaran mai. Aquest reportatge va seguint els avenços del projecte: convertir els carrers de la capital, assetjats per la delinqüència, en espais segurs on es pugui passejar a totes hores.

Policia mexicana, mètodes “gringos”. (“Gringo crimebusters”. Un reportatge de Lucy Robinson, Karen O’Connor. Correspodnet. BBC. La Gran Bretanya)