Polifòbia:
f Aversió a la policia o als agents de policia.
Moltes gràcies al Sr. Josep Cuní per fer referència a un dels titulars de webpolicial en que es qualificava de polifòbia el seguiment informatiu que fan ell mateix i els seus col·laboradors de l’actualitat diària dels cossos de policia de Catalunya.
Exigim només el mateix rigor que ens exigeix Els Matins a nosaltres. D’entrada, res de perdre el control en un plató de televisió pública. Cal contrastar les informacions, com deia un col·laborador del programa, llegir fins i tot el sumari, i després pensar i finalment escriure i parlar. No s’hi val dedicar al lichis una hora de programa -només perquè té cert nom en la escena local-i després en dos minuts es desmunti tot el que ha dit aquest senyor.
Per respecte a la resta dels seus companys de professió, és qüestionable que la Mayka Navarro de El Periódico, “aconsegueixi” totes les filtracions que hi han i que hi hauran. Això sembla un mercadet, jo et dono i tu em dones, i així es com funciona la Oficina del Portaveu del cos de mossos de la que tanta transparència s’exigeix.
En qualsevol país amb democràcia consolidada -vull creure que el meu ho és- la policia organitza rodes de premsa, comunica fets objectius i controla la informació que té per evitar que assumptes reservats no transcendeixin. Ja seria hora que es posi el crit al cel per la manipulació sistemàtica de l’estadística policial. Sí a que transcendeixi que “tants policies han estats separats de servei per un presumpte delicte”, però res més. Com diria el president Pujol “no toca” anar treient vídeos estil el reality COPS.
Com pot ser que amb la Tura de Consellera no hi hagués dèficit de mossos i totes les notícies fossin positives, i ara amb Saura es reconeix que manquen agents i tot surt malament? Ni poc ni massa.
Senzillament es tracta de política. L’aparell mediàtic del PSC no hauria permès, quan la policia era la seva responsabilitat directe, determinades notícies, filtracions i editorials. Tura ho hauria fet millor certament, però només per la seva capacitat de manipulació i coacció política. Així que Consellera Tura no ens doni lliçons de com guanyar-nos la gent després de veure el seu desplegament de mitings electorals s’ha traduït en menys de centenars de milers de vots en només 4 anys. La crisi de confiança en les institucions, i en la policia, no ve del no res, i respon al lideratge que ha protagonitzat vostè i altres líders polítics els darrers anys.
Certament, a la policia de Catalunya hi ha un problema estructural per la rapidesa del desplegament i la manca d’un model concret del sistema de policia. Això es tradueix òbviament amb disfuncions, descoordinació, manca d’eficàcia en alguns moments, i en definitiva, una pitjor prestació del servei des del reclutament, fins a la recepció de denúncies, passant pel patrullatge simultani de dos cossos diferenciats.
Fets com els de Les Corts, o el lamentable accident de Badalona, i la seva presentació sesgada als mitjans son incidents aïllats que no representen en absolut el tarannà diari de la policia d’aquest país. En canvi, les problemàtiques diàries d’abast a tot el país no tenen cap ressò en la opinió pública.
Sr. Cuní, crec humilment que el debat no es el que es planteja diàriament al seu programa. Haurien d’entrar al fons de la qüestió i valorar si realment tenim un model policial sostenible i digne per al país. El sol fet de parlar-ne faria que es constatés quelcom obvi, i contribuïra a que les generacions futures comptessin amb una de les millors policies possibles.