Per una jurisdicció universal i efectiva del Tribunal Penal Internacional

Des de l’any 2000 Europa viu una de les onades migratòries més importants des de la segona guerra mundial, i que aquest estiu s’ha evidenciat a Sicília i Grècia. D’aquestes persones nouvingudes, n’hi ha per raons econòmiques i els refugiats per raons polítiques pròpiament.

Respecte aquest segon grup no hi ha dubte que com a persones civilitzades tenim un deure d’acollida a persones, que de romandre al seu lloc d’orígen serien massacrades. No hi ha dubte en que Siria avui no és un país segur per a cap ciutadà. Sens dubte Europa cal que afronti l’emergència, organitzi l’acollida i articuli, si s’escau, nous procediments, un estatut únic del refugiat, i una identificació única per ciutadans migrants i refugiats.

Els desplaçaments migratoris són una conseqüència de la impunitat de torturadors i assassins doncs al món s’ha prioritzat el lliure comerç per sobre de la defensa dels drets humans. Així els que fugen ho fan per la supervivència estricta i a la fugida en pànic d’organitzacions terroristes com l’Estat Islàmic o de tirans que han comptat amb la connivència de molts governs del primer món. Cal un canvi de paradigma radical en el Dret Internacional, i marcar-se sense embuts un objectiu de jurisidicció plena i inequívoca del Tribunal Penal Internacional, reforçant els instruments jurídics i dotant-lo dels mitjans corresponents, inclosa una unitat de Gendarmeria Internacional adscrita al Tribunal i amb capacitat de desplegament a qualsevol país del món.

Els Drets Humans es respecten o es vulneren. I és en aquest segon cas, quan les vulneracions contra la població són tan brutals i evidents, que no hi ha sobirania ni prinicipi de no ingerència a respectar. Cal una actuació decidida dels governs en la defensa dels valors democràtics tal i com fan amb la seva acció exterior en defensa del capital i del negoci. És inexcusable i un deure com a persones. Per les nostres consciències no és acceptable la impunitat en crims de guerra o contra els Drets Humans. Cal garantir a les persones el dret a la vida i a viure a les seves terres, sense por i amb seguretat vital.

Cal desenvolupar sense complexes el principi d’ingerència humanitària i revisar de ple el paper d’organismes internacionals i la relació de costos i resultats dels milers de funcionaris que hi treballen, pagats per les contribucions dels Estats Membres mitjançant els impostos dels ciutadans de tot el món. Cal revisar les polítiques dels diferents governs i posar-les en comú. Per què Austràlia ha de poder mantenir la seva línia dura de retorn en calent sistemàtic de refugiats mentre que Europa acceptem el repte i el nostre deure com a persones? Aquesta és la pretesa solidaritat entre nacions?

Si no afrontem de forma decidida imposar el respecte als Drets Humans al conjunt de la humanitat i a qualsevol lloc del món, ens juguem a que els fluxos migratoris que afrontem per a les properes dues dècades posin en joc l’actual convivència, estabilitat, i en definitiva la seguretat i prosperitat assolida fins avui als nostres pobles i ciutats.

Víctor Argelaguet

Editor policia.cat, advocat i agent de policia a Barcelona