“Només hi ha dos camins: o deixar de ser instructor per dignitat o aprovar tothom pel broc gros”
Opinió: Jaume Clotet
No només tenim un problema amb les proves d’accés a l’Escola de Policia (rebatejada amb el nom light d’Institut de Seguretat Pública de Catalunya), sinó que un cop els aspirants o opositors passen l’examen d’ingrés és pràcticament impossible que suspenguin el curs, encara que siguin manifestament inhàbils o incapaços d’aprovar-lo. Les presses per enllestir el desplegament i la necessitat de penjar-se’n les medalles polítiques van fer que, sobretot durant el mandat del conseller Joan Saura, es decidís que no hi podia haver cap baixa ni vacant en cap convocatòria.
El funcionament pervers d’aquest problema era (i deu ser encara) el següent: un instructor, després de veure les evolucions d’un opositor, considerava que no era una persona idònia per ser membre de la policia de Catalunya. En conseqüència, li posava una nota NR, que vol dir “no recuperable”. En passava nota a la superioritat amb la intenció que l’opositor fos exclòs del curs. Però, ai las!, al cap d’uns dies se li deia que la petició no havia estat acceptada i que l’aspirant continuava la formació per esdevenir membre dels Mossos d’Esquadra. L’instructor es menjava amb patates la seva autoritat i el futur mosso, com un gallet de corral, se sentia més poderós que el professor.
En aquest sentit, m’expliquen alguns casos concrets de professors de l’Escola de Policia que s’han cansat de patir aquesta desautorització per part de la direcció política del centre i que han tirat la tovallola. Només hi ha dos camins: o deixar de ser instructor per dignitat o aprovar tothom pel broc gros. La ruptura del principi d’autoritat i obediència, bàsic en un cos policial, queda esberlat dins els mateixos murs de la nostra acadèmia nacional de policia. En conseqüència, quina mena de mossos en poden sortir? Doncs ja ho veiem: uns que munten controls policials pel seu compte contra la ciutadania per pressionar el Govern i altres que es passen la llengua pròpia del país per l’arc del triomf.
No voldria que semblés que poso tots els mossos al mateix sac. En conec uns quants que tenen molt clar quina policia són i a quin país deuen lleialtat. De fet, són els que estan més emprenyats amb aquesta situació perquè se senten abandonats pels seus responsables polítics. Amb Felip Puig diuen que moltes coses essencials han millorat, sobretot la confiança en si mateixos, però no n’hi ha prou. Calen mesures punitives contra les pomes podrides i, d’ara endavant, promocions a l’Escola de Policia més petites i selectives per, amb el pas dels anys, corregir aquest gravíssim error de sèrie. Ho devem als agents que creuen realment en la policia de Catalunya i a nosaltres mateixos.