L’hora de la veritat per tots (i per la policia de Catalunya)

“No és suficient amb fer-ho bé. Si es podia fer millor i no s’ha fet, és que s’ha fet malament”

Ja fa mesos que tothom s’ha adonat que res tornarà a ser igual. Aquest cop, dirigents polítics i economistes coincideixen que la sortida a la crisis no serà per millorar, sinó per empitjorar en termes econòmics, atès sobretot a la impossibilitat de continuar basant el creixement en l’emissió de deute i a l’hora, davant l’escassetat exponencial de recursos.

Aquest escenari en si mateix implica canvis de tot tipus, i a l’Administració Pública exigeix acabar amb el malbaratament dels recursos, i reformes en tots els sectors per aconseguir eficiència i eficàcia en la prestació dels serveis públics.

L’actual situació convulsa als mercats financers ha alimentat arreu un sentiment de desafecció a la classe política i a les institucions públiques. La inseguretat econòmica i social que pateix gran part de la població s’ha girat en contra del sistema. O millor dit, el sistema fa temps que va contra les persones. Aquestes inseguretats en molt casos s’han materialitzat -retallades, acomiadaments, execucions hipotecàries- i s’han traduït en major precarietat, pobresa i marginalitat. En definitiva, els que eren rics, ho són més, i el número de persones al llindar de la pobresa cada cop és més gran, 9 milions només a l’Estat Espanyol (quasi el 25% de la població).

Fins ara la classe política ens tenia acostumats a polítiques de continuïtat sense cap innovació. De polítiques que poc tenien a veure amb l’ interès general. Llegeixis AVEs en comptes de rodalies, aeroports fantasma, corrupció d’alta i baixa intensitat, i al nostre sector, cossos de policia a dojo, des-coordinats i dilapidant esforços en la funció més important de l’Estat: garantir els drets i les llibertats públiques, i en aquest marc la lluita contra la criminalitat – corrupció i delictes societaris inclosos.

És en aquestes condicions que ja no es poden acceptar més duplicitats, desatencions ni infradotacions d’unitats contra els delictes econòmics i que cal començar a parlar obertament, sense interessos de cadira o corporativistes, amb un únic objectiu: com prestar un servei excel·lent de policia i contribuir així a una major seguretat pública.

Tal com recordava Trias a la presa d’investidura com a Alcalde de Barcelona, “no és suficient amb fer-ho bé. Si es podia fer millor i no s’ha fet, és que s’ha fet malament”. A l’escoltar la frase, inevitablement vaig pensar en el nomenament de Joan Delort, el qual amb el nou càrrec a Barcelona, a la pràctica ja ha ocupat tots els llocs de direcció política possibles a la policia de Catalunya.

No sé del cert si es podia fer millor el model, el seu nomenament …, i que per tant hagués estat positiu nous aires i projectes, i persones diferents. Però presa la decisió cal valorar-ho com una darrera oportunitat per tal que Delort s’adoni que el model del qual n’ha liderat la seva construcció no funciona, en termes d’eficiència, eficàcia i racionalitat. Seria però injust atribuir-li tota la responsabilitat. Uns i altres, per interessos de partit i no generals, van anar multiplicant cossos de policia, com a contrapoders dels uns als altres.

Ara Delort té molta feina per davant , ja que com deia avui l’Alcalde Trias amb motiu de la Junta de Seguretat extraordinària sobre la inseguretat al suburbà “no sé si han de baixar uns o altres al metro; el tema és que s’ha de fer”. Això és el que pensa la majoria de la ciutadania, la qual no hi entén de “contenció” en l’estadística policial, i li hi és igual mossos o urbans, volen que la policia faci la seva feina, i sobretot, que la faci molt ben feta.

I és en aquestes circumstàncies, que tal com diu el proverbi xinès, on hi ha crisis hi ha oportunitat.