Les “altres” drogues, al·lucinacions col·lectives i estats de Dret a mida
Aquests dies s’ha obert de nou el debat sobre la legalització de les drogues. Les altres esclar. Entre totes les polítiques en aquest sentit cal tenir en compte l’experiència holandesa de permetre el consum i venta de cannabis. Un dels primers efectes ha estat evitar que els seus usuaris entrin en contacte amb traficants submergits i delinqüents, que tard o d’hora els haurien ofert altres substàncies encara més nocives tal i com demostren els patrons de consum esglaonats de drogues. És per aquesta raó que els índexs de consum de cocaïna a l’Estat son molt més alts que als Països Baixos. Hem de tancar el ulls a aquesta realitat i obviar aquestes dades ? Tant important és policialment la repressió d’un consumidor de cannabis? Ens esforcem igual a lluitar contra fumadors il·legals en establiments públics ?
Les drogues que més maten a aquest país son les legals i ningú s’escandalitza pel consum massiu i els centenars de punts de distribució. Els telèfons de la policia reben centenars de trucades dient que a les places els joves es droguen -parlen i fumen un porro-, obviant que al restaurant de sota, per exemple, les copes de brandy després de dinar i el puro van que corren, tot i que amb la llei a la mà el seu consum sigui il·legal també en aquell moment i circumstàncies. Amb tots els respectes, començo a pensar que en aquest país tenim una espècie de paranoia col·lectiva amb determinats temes.
El que més m’ha sorprès però d’aquesta setmana de drogues, Juana Chaos, Oleguer i Estats de Drets és que Pilar Rahola titlli de demagògia política el fet que el Conseller d’Interior introdueixi la reflexió sobre aquest tema en un programa de tertúlia de televisió. Es que dels problemes “delicats, complexes i vulnerables” no se’n pot parlar ? Son capaços vostès de seguir l’exemple a Els Matins de TV3 ? El mateix amb el model policial i el nostre estimat desplegament, que per tant complicat i altres interessos, no se’n reflexiona en la profunditat necessària i així estem. D’aquest tema millor no en parlis Pilar, que encara els teus arguments es veurien influenciats per la teva experiència al Dipòsit Municipal de la Grua de Badalona, on l’Estat de Dret i les mínimes normes de respecte semblaven no valdre.
Seguint amb les paranoies ja està clar que haurem de construir un centre per tunejar l’estat de Dret al gust de cada ciutadà. I mentre els camells fan el seu agost particular venent pedres de “xocolata” nosaltres anirem recollint els cadàvers de les desenes de joves que moren cada cap de setmana per l’altre droga, aquesta sí, legal.
Paranoia: f PAT /PSIQ Psicosi caracteritzada per l’aparició d’idees delirants i obsessives, normalment de grandesa, de persecució, d’anormalitat somàtica, etc, articulades lògicament.