La millor defensa, la coordinació
L’11-S va canviar la nostra percepció de la seguretat. Des d’aleshores tot és insegur. Insegur va ser veure passar els F-16 per les torres bessones fumejant sense que pugessin fer absolutament res. De cop ens vam adonar que les armes i els exèrcits convencionals no servien. Més endavant, l’11-M i el 7-J només van fer que confirmar que l’enemic és al carrer, als nostres barris.
Avui per avui no ens podem permetre que un patruller aturi a un infractor de trànsit i que aquestes dades no quedin recollides en un sistema interelacionat. O que en una situació d’emergència, les patrulles actuants i els bombers no es puguin comunicar in situ via ràdio. Això recollirà la nova pel·lícula d’Oliver Stone sobre l’atemptat de Nova York, però lamentablement, lluny dels estudis de Hollywood, això passa cada dia a Barcelona.
Ara fa uns mesos es recollia a webpolicial.org l’article de Elaine Kamarck, professora de la Universitat de Harvard, en què feia referència a la importància estratègica de la seguretat interior i la coordinació i anàlisis de la feina diària dels patrullers. En aquest article es recull un complot idèntic al desmantellat a Londres avui. Va ser a Filipines una nit qualsevol de l’any 1995. La comissaria local del districte novè de Manila va rebre un avís d’alarma de foc. Al lloc s’hi va enviar una dotació que va comunicar que es tractava de uns joves paquistanis jugant amb petards. Una inspectora va intuir que era quelcom estrany i es va desplaçar al mateix moment al lloc. Sense voler-ho va tirar per terra els plans avançats d’aquests joves per perpetrar un atac simultani mitjançant explosius a 11 vols entre el continent asiàtic i Nord-americà.
Sense marxar de casa, cal no oblidar l’acció anònima d’una patrulla de la Guàrdia Urbana de Barcelona que va desmantellar de cop el Comando Barcelona d’ETA, després d’un hivern especial traumàtic a la ciutat. I no va ser justament per disposar cap informació d’aquell vehicle o per les característiques físiques dels detinguts. Va ser per la professionalitat i decisió dels agents actuants -cal no oblidar que un d’ells anava desarmat per decisió superior, tot i treballar al torn de nit.
Aquests casos posen de relleu la importància de la gestió de la informació policial, i la necessitat d’articular d’una vegada un sistema únic i integrat de seguretat al nostre país. Catalunya no es pot permetre 200 cossos de policia local diferents i un cos autonòmic que amb prou feines té personal per cobrir els serveis bàsics de seguretat. El discurs buit de les competències ha empobrit el servei que reben els ciutadans, i el pitjor de tot, és que no ha contribuït a una millor gestió en l’anàlisi de les dades recollides cada dia per 9500 policies locals i més de 12 mil mossos.
Sens dubte el terrorisme islàmic es tracta d’un fenomen internacional, de xarxes criminals organitzades molt complexes, però que aquí prenen forma de topmanta, alguns locutoris o el narcotràfic a petita escala. Justament l’àmbit de treball del patruller de qualsevol policia local o de mossos.
Els professionals de policia d’aquest país volem i exigim treballar amb els recursos necessaris i en condicions òptimes: integració d’estàndards i procediments, sistema informàtic i de comunicacions únic, imatge única, inspecció general, formació contínua, carrera policial i condicions laborals dignes que ens permetin viure amb les nostres famílies.
A Bèlgica van haver de morir nens en el cas de pedofilia Dutroux per tal de que el Parlament constatés que el model policial no funcionava. I el van canviar. Que haurà de passar a Catalunya ?