I quan s’acabi el desplegament, què ?

“Tot en serveis policials ja està inventat. Països Baixos comptava amb policies locals, regionals i estatal. Al 1993 es va dividir el país en 26 Regions Policials en que hi havia un cos únic, i es va crear al 27 regió, d’àmbit estatal amb competències d’intel·ligència criminal, coordinació i suport al territori. Bèlgica comptava amb la mateixa estructura, i arran de l’auditoria feta pel Parlament Belga amb motiu del cas de pedofília Dutroux, van concloure que havien de racionalitzar i optimitzar el model policial del país, avui basat en les policies locals del país coordinades i amb una policial federal criminal i altament especialitzada.”

Editorial publicada el dissabte, 22 gener de 2005, l’any en que es va produir el desplegament de la policia de la Generalitat a la ciutat de Barcelona.

En uns mesos culminarà una de les fases més importants del Desplegament de la Policia de la Generalitat, amb l’assumpció de totes les competències de seguretat ciutadana a la capital catalana.

Si bé ningú qüestiona que el canvi millorarà a priori la qualitat del servei prestat al ciutadà, no és menys cert que s’ha desaprofitat una oportunitat històrica per racionalitzar i optimitzar el servei de policia a Catalunya, per construir-hi un model de seguretat de futur. Són bastants els que ja preveuen la desaparició d’aquest model no més enllà de dues legislatures; l’actual Director General de Seguretat Ciutadana Sr. Jordi Samsó en feia una valoració en aquests mateixos termes fa dos anys en un Seminari de Seguretat Pública de la Fundació Rafael Campalans (PSC). Fa uns dies a La Vanguardia, el Regidor Hereu de l’Ajuntament de Barcelona admetia també la possibilitat de revisar el model a partir del 2008. El mateix Alcalde i fa uns anys el Sr. Maragall s’oposaven al model que avui es tira endavant.

Model que no és altre que desplegar mossos per tot el territori, i anar signant convenis allà on existeixin policies locals, amb l’escenari final de més de 200 realitats diferents. Escenari on hi coexistiran dues policies uniformades, on actuarà qualsevol davant un incident, on totes tindran policia de proximitat i on les dues per igual patrullaran les ciutats sense optimitzar-ne els recursos. I d’aquí a 25 anys, amb tots els efectius de mossos a punt de jubilació.

Tot en serveis policials ja està inventat. Països Baixos comptava amb policies locals, regionals i estatal. Al 1993 es va dividir el país en 26 Regions Policials en que hi havia un cos únic, i es va crear al 27 regió, d’àmbit estatal amb competències d’intel·ligència criminal, coordinació i suport al territori. Bèlgica comptava amb la mateixa estructura, i arran de l’auditoria feta pel Parlament Belga amb motiu del cas de pedofília Dutroux, van concloure que havien de racionalitzar i optimitzar el model policial del país, avui basat en les policies locals del país coordinades i amb una policial federal criminal i altament especialitzada. I així tants altres exemples en societats occidentals desenvolupades, on tot i que existeixen diferents cossos, la premisa bàsica és l’actuació exclusiva d’un únic cos uniformitat en cada unitat territorial bàsica, proveint de les necessitats de seguretat immediates dels ciutadans. Plantejament idèntic que va recollir la comissió de Seguretat i Justícia del Parlament de Catalunya a principis dels anys 80.

Els nostres dirigents polítics han jugat amb la seguretat dels seus ciutadans. Sempre s’han excusat en els efectius de la policia estatal i les taxes de policia per mil habitants. Catalunya té una de les ràtios per mil habitants més altes de tot Europa. No serà que els policies estan mal coordinats ? De qui és responsabilitat la coordinació de policies locals ? Qui assisteix a la Junta de Seguretat ? Si tot era per nombre d’efectius, com es pot justificar prioritzar Barcelona en el desplegament mentres que ciutats de la segona corona i del Camp de Tarragona tenen un cotxe patrulla de Cos Nacional de Policia per torn ?

Aquest desplegament insostenible, s’està fent a costa dels homes i dones que formen part de la policia de Catalunya. El ritme d’assumpció territorial i la mobilitat fa impossible que els professionals de la seguretat puguin conciliar la seva feina amb la seva família. Massa sovint els agents no saben a setmana vista el seu horari laboral. La reducció de plantilles a comarques ha incrementat la càrrega de treball dels que hi romanen. Prolongacions de jornada, no retribuïdes, com a norma. Dependències que no s’acaben a temps, o amb manteniment deficient -inclòs algun brot de legionel·losi afectant tota una Regió. Tot contribuirà sens dubte a l’efecte Burn-Out -Cremar-se- tot i que amb uns anys d’anticipació al que és habitual. Factors, tots ells, que d’existir incideixen directament en la probabilitat de la vulneració de Drets Humans dels ciutadans per part de la policia, segons un estudi del Consell d’Europa.

Aquesta és la policia què volem ?

Víctor Argelaguet Foret
Responsable de Web policial