Excel·lència versus suficiència en les proves d’ingrés a la Guàrdia Urbana de Barcelona

El proper dia 11 de març finalitza el termini per presentar instàncies per participar en la convocatòria de 100 places d’agent, que a la fase d’oposició estableixen una prova cultural sense temari, una prova aptitudinal psicotècnica, la prova de català (Nivell B2), les proves físiques, les proves de personalitat i les proves mèdiques.

Si es fa un repàs a la oferta pública de l’Ajuntament de Barcelona, es constata que l´únic procés d’accés a l’administració que no té temari ni valoració de mèrits és el d’accés a l’escala bàsica del cos policial municipal. Tampoc s’hi valoren el coneixement d’idiomes estrangers.

En l’accés a una organització, és cabdal valorar el grau de motivació, el coneixement previ de la institució, així com les funcions del lloc de treball. Crec que l’opció d’establir una prova de cultura general -que ja s’acredita amb el títol de graduat en educació secundària-, en detriment d’una prova de coneixements de temari específic, no contribueix a acreditar dita motivació ni el coneixement dels valors i missions del cos, ni crec que sigui idoni per a la selecció de candidats potencialment qualificats, ni coincident amb els principis de mèrit i capacitat que presideixen l’accés a la Funció Pública.

En aquest sentit, cal recordar la sentència de la Sala Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem de 31 de maig de 2008 (rec 47/2005) en la que es declara que les proves selectives de coneixements dels aspirants mitjançant temari són més ajustades als criteris constitucionals, que no pas les fetes per cultura general, afirmant que “es indudable que el criterio de capacidad y mérito se satisface mejor con pruebas de conocimiento, sin perjuicio de que una vez asegurado éste se complete con otro tipo de pruebas, al propio tiempo que contribuyen mejor a la realización efectiva del principio de igualdad en el acceso al ejercicio de la función pública, pues pueden acceder a la misma, quienes a través de su exclusivo esfuerzo, y con independencia de su procedencia social, demuestran reunir dichos méritos”.

El que més sorprèn però, és que l’Ajuntament d’una ciutat on la primera indústria és el turisme, hagi decidit un any més -tot i les propostes fetes per esmenar les bases-  no valorar el coneixement d’idiomes estrangers, mentre sí que ho fa per les convocatòries de comandament. Avui per avui, parlar anglès hauria de constituir una competència bàsica a exigir als nous policies de Barcelona, així com s’hauria de promoure l’estudi de l’anglès entre els agents en actiu al cos.

En discussions al respecte d’incloure la valoració d’idiomes i la prova de temari, des d’alguns sectors es va al·legar que aquests canvis, de prosperar, anirien en contra de la igualtat d’oportunitats de tots els aspirants. És precisament tot el contrari, els aspirants que més s’hagin esforçat o que parlin idiomes, no tenen cap forma de demostrar-ho.

Només cal veure les condicions d’accés a  la resta de cossos de seguretat que actuen a Barcelona per adonar-nos de l’error de calat que estem fent. Tots estableixin proves de temari per accedir al seus cossos, i en el cas de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil tenen proves d’idioma voluntàries per a premiar aquells aspirants amb coneixements demostrats d’anglès i/o francès.

En definitiva, un sistema que busqui l’excel·lència en la selecció dels seus funcionaris, enlloc de la mera suficiència de coneixements bàsics, no només garanteix un millor funcionament de l’administració i adequació als interessos generals, sinó que és més just d’acord amb els principis de mèrit, capacitat i igualtat, i a l’hora contribueix a evitar possibles desviacions de poder en els processos selectius.

Víctor Argelaguet

Advocat no-exercent i Editor de webpolicial – policia.cat