Comandant el doble comandament policial, de com pagar nòmines i altres pedaços varis
La majoria d’alts comandaments de policies locals i mossos d’esquadra no tenen molta fe en el model que diuen representar. No hi ha projecte, excepte el de perpetuar el model i així salvar-se de la crema de les retallades.
Valoro positivament que els ajuntaments es vulguin implicar més en la seguretat ciutadana als seus municipis. Però fer-ho assumint el comandament d’altres cossos no crec que sigui el camí. Abans hauríem de plantejar-nos obertament si el que tenim funciona, començant des de la pròpia casa.
No entenc per quina raó molts alcaldes metropolitans no identifiquen el diagnòstic clar del problema, que són les duplicitats i desatencions que crea, justament, tenir diferents cossos actuant simultàniament. Si volen comandar efectivament les polítiques en seguretat, cal que abans es posi ordre i seny en aquest pretés sistema.
Holanda, el model en el que tant s’han emmirallat molts polítics catalans, sí que ha donat competències executives als alcaldes per dirigir la policia. Però ho ha fet a partir d’unes triades en que també hi són representades Fiscalia i el Ministeri d’Interior. Una triada Ajuntaments-Fiscal-Interior que és present en cada una de les 26 regions policials. El que aquí és l’excepció, que les tres institucions dirigeixen el dia a dia de la policia, allà és norma.
Però cal tenir clar que aquest sistema d’autoritats basat en un triada, va ser conseqüència de la unificació de les policies locals, provincials i estatals holandeses l’any 1992. Totes unides i dividides en 26 regions policials, afegida a una 27 que presta serveis de suport operatiu i els centrals d’Intel.ligència Criminal.
Pels veïns allà hi ha “la policia”, i el mateix agent intervendrà en un requeriment urgent de seguretat, inspeccionarà un establiment, realitzarà un atestat de trànsit o aplicarà la norma de convivència i civisme. Eficiència en el seu màxim exponent. I òbviament s’hi desplaçarà la patrulla lliure més propera, i no per raons de competència -encara que sigui a desenes de kilometres del requeriment- com s’està fent en aquest país, en clar perjudici de ciutadans i professionals.
A Catalunya necessitem dos policies per fer el que fa un a Alemanya, Bèlgica o els Països Baixos
Aquí al contrari, com que no tenim problemes econòmics, gaudim de doble xarxa de comissaries sense que respongui a un pla d’equipaments policials -algunes de lloguer, amb un cost de més de 25m€ anuals-, doble estructura de comandament i servei bàsic superposat -amb sobre cost de fins a 50m€ només a Barcelona ciutat-, una política de compres atomitzada, una política de reclutament descentralitzada amb costos multiplicats -el cost mitjà d’una oposició ronda els 125 euros, i els aspirants de mitjana fan fins a tres processos selectius fins que ingressen. I molts més exemples que s’han anat denunciat en aquesta pàgina. I després de tot plegat se’ns informa que el Govern no podrà pagar les nòmines als mossos més enllà del Febrer. I si gestionem millor les pròpies competències de direcció de la Policia de la Generalitat i la coordinació de les Policies Locals ?
L’escenari final el desconec. És evident que el model de seguretat ideat pel Sr. Delort i companyia no compleix les expectatives més enllà de la imatge transmesa. Ara bé, sí que tinc clar els motius pels quals no s’entra de ple en el debat. I aquests són els interessos creats entorn aquesta atomicitat policial, alguns aparells funcionarials i aquests petits regnes de taifes que s’han anat creant alguns. La majoria d’alts comandaments de policies locals i mossos d’esquadra no tenen molta fe en el model que diuen representar. No hi ha projecte, excepte el de perpetuar el model i així salvar-se de la crema. I tot, com sempre, en clar perjudici de la ciutadania i dels professionals.