Clos anestesia la convivència de Barcelona
D’un temps ençà l’equip de Clos ens ha fet intentar creure als barcelonins que la Guàrdia Urbana no era la “nostra” policia ordinària i que realitzava moltes feines que no li pertocaven, especialment les de seguretat ciutadana que -segons ells- corresponien als altres cossos.
Amb l’horitzó del desplegament dels mossos d’esquadra al novembre, s’ha produït una sangria d’efectius al Cos Nacional Policia, ja que els professionals preferien escollir destins sense data de caducitat. Lluny de corregir la situació, l’Ajuntament va optar per reduir la plantilla en més de 1000 agents en poc més d’una dècada. Al mateix temps, altres capitals espanyoles amb els mateixos problemes d’efectius estatals van optar per reforçar els cossos locals. Les limitacions s’han traslladat igualment en els recursos de la policia local de Barcelona, on per exemple, les UPAS -que realitzen funcions d’ordre públic- no compten amb fusells ni material de protecció per als seus agents. Ha estat en aquestes condicions, que grups de sis agents han hagut de suportar les ires de desenes de persones que van fer dels disturbis i el tocar a policies el seu joc particular d’aquestes passades festes de Gràcia.
De cara a l’assumpció plena de competències de la Policia de la Generalitat a la ciutat comtal, des de la gerència de Via Pública es remarcava que el futur de la Guàrdia Urbana serien el trànsit i la convivència. Ara que el darrer aspecte ja és polèmica per la situació límit de Ciutat Vella, l’Alcalde ja ha declarat que la justícia de proximitat, noves ordenances i els mossos seran la solució.
Avui per avui, és inqüestionable que la reducció en un terç de la plantilla de la Guàrdia Urbana han contribuït a la degradació de la convivència a la ciutat, especialment al casc antic, i a la deficient gestió dels espais públics i dels seus usos, sense assegurar la convivència entre veïns, visitants i treballadors. En un exercici de ciència ficció, no costa imaginar els problemes que haurien evitat la persistència dels agents de barri i una major presència de la Guàrdia Urbana en tots els espais públics.
Les eines jurídiques per evitar comportaments incívics ja hi són, si més no des de l’àrea de seguretat del govern local no s’ha fet el més mínim esforç per aplicar-les i atendre així les reivindicacions legítimes dels veïns. La deixadesa de l’administració local no ha fet més que reforçar un model diversió i turístic incompatible amb una ciutat integradora i de convivència que intenten defensar els professionals de la seguretat, tot i les limitacions que tenen en el dia a dia.
De la mateixa manera que als estrangers se’ls obliga al pagament de les denúncies de trànsit, i als ciutadans se’ls embarga els comptes amb especial diligència, el mateix es podia haver fet en aquest cas. Només quedava disposar d’agents que patrullessin intensament àrees de conflicte i actuessin amb tolerància zero denunciant aquestes actituds. En canvi, sí que s’han contractat més de 400 vigilants per veure si tothom posava el tiquet verd. Aquest és el model de convivència que volen per Barcelona?