
Els Mossos alerten dels robatoris pel mètode del ‘teletubbie’, sobretot a gent gran
Segons han explicat els Mossos a EL 9 NOU, les xifres de casos que es donen a la comarca no són alarmants però sí que hi ha un degoteig de fets propiciat per l’acció d’“unes bandes organitzades” amb “una gran mobilitat territorial” per tot Catalunya i, fins i tot, per tot l’Estat, explica el sotsinspector Jordi Santacatalina, cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC) dels Mossos d’Esquadra a la Regió Policial Metropolitana Nord, que té la seu a Granollers.
Els furts amb el sistema de l’abraçada són més habituals a l’estiu. Per una banda, quan fa calor és més fàcil localitzar persones que poden ser víctimes perquè porten joies, rellotges o anells que són visibles. També menys roba –no hi ha jaquetes, bufandes o mocadors de coll pel mig–, cosa que facilita l’accés fins a les joies.
Les víctimes sempre són persones grans, homes i dones indiferentment. En canvi, qui comet el robatori són, principalment, dones. “Sempre generen més confiança que un home, sobretot a les dones”, assegura Santacatalina. Segons el sexe de la víctima, però, els lladres actuen de manera diferent però sempre “busquen excuses per arribar al contacte físic amb una persona sense que aquesta sospiti”. En el cas dels homes, els poden demanar ajuda, per exemple, per trobar feina. És l’excusa per encetar una breu conversa durant la qual es fixen amb el tipus de tancament que té el rellotge. Al final, els abracen per donar-los les gràcies. Per distreure l’atenció de l’home poden arribar a tocar-li amb les mans parts del cos. Fins i tot els genitals. També els poden fer propostes de caràcter sexual. “Aconsegueixen que es posi nerviós i quan s’adona que li han tret el rellotge ja són lluny”, comenta.
En el cas de les dones, les furtadores s’hi acostumen a aproximar amb l’excusa d’aconseguir una signatura per algun tema social. “Busquen coses amb les quals la gent gran pugui ser sensible, com la llei de la dependència”, assegura Santacatalina.
Una altra via pot ser abordar la persona fent-se passar per la filla d’una veïna o d’una parenta llunyana. “Busquen noms habituals que puguin fer dubtar la gent”. D’una manera o altra, busquen confondre la víctima i l’acaben abraçant per aconseguir joies. En algunes ocasions, amb l’excusa de la signatura, els demanen el número del DNI. La víctima, confiada, acaba obrint la bossa i el moneder davant de la noia. Això facilita que també els puguin sostreure els diners que hi portin jugant amb la distracció de la seva atenció.