Penes que superen els 35 anys de presó per a dos acusats de tràfic d’éssers humans
La sentència assenyala que els acusats van decidir posar en pràctica un pla que consistia en guanyar-se la confiança de persones en situació de risc d’exclusió sòcial i obligar-los a treballar per a ells “sense abonar-los cap remuneració, allotjant-los en habitacles en condicions higièniques lamentables”
La secció segona de l’Audiència Provincial de La Corunya condemna a les quatre persones jutjades pel cas dels indigents, tot i que les penes imposades a les dues dones són menors. Un dels homes acusats ha estat condemnat a 36 anys de presó i l’altre a 35 i sis mesos. En tots dos casos se’ls considera culpables de quatre delictes de tràfic d’éssers humans i altres quatre d’imposició de tractes degradants. Quant a les seves esposes, una d’elles ha estat condemnada a un any de presó per un delicte de tinença il·lícita d’armes, i l’altra a sis mesos per imposició de tractes degradants.
Segons la sentència, els dos acusats homes, posats de comú acord, “van decidir posar en pràctica un pla que consistia en guanyar-se la confiança de persones en situació de risc d’exclusió social, i que a més presentaven limitacions bé físiques, bé psíquiques, per oferir-los la possibilitat de col·laborar amb ells en una sèrie de treballs inicialment no concretats i amb unes condicions econòmiques tampoc precisades “.
Se sosté en la sentència que, però, la veritable finalitat, una vegada que els perjudicats havien accedit a acompanyar-los, era obligar-los a treballar per a ells “sense abonar-los cap remuneració, allotjant-los en habitacles en condicions higièniques lamentables, perseguint a més quedar-se a seu propi benefici amb les pensions o ajudes públiques que aquestes persones percebien o puguin arribar a percebre, maltractant-no només física sinó també psicològicament per així imposar la seva voluntat, aconseguint d’aquesta manera que aquestes persones, malgrat desitjar posar fi a aquesta situació, no s’atrevissin a fer-ho, per la por que sentien cap a ells “. Per als magistrats, l’ambient de fustigació a què estaven sotmeses les víctimes “era tal que els impedia prendre decisions per si mateixes”.