El Suprem condemna a un cap de policia local a Cadis per no sotmetres a una prova d’alcoholèmia després d’un accident
La sentència manté la pena de 45 dies d’inhabilitació per un delicte d’omissió del deure de perseguir delictes, amb l’atenuant de dilacions indegudes, a un suboficial que no va realitzar aquest test al seu superior
El Tribunal Suprem ha condemnat a pagar una indemnització de 14.885,38 euros i una multa de 540 euros a l’excap de la Policia Local de Sanlúcar de Barrameda (Cadis) per no sotmetres a la prova d’alcoholèmia després d’un accident de trànsit que va tenir amb un cotxe oficial quan circulava per aquesta localitat gaditana. La sentència manté la pena de 45 dies d’inhabilitació per un delicte d’omissió del deure de perseguir delictes, amb l’atenuant de dilacions indegudes, a un suboficial que no va realitzar aquest test al seu superior.
Els fets considerats provats refereixen que, el 4 de setembre de 1998, el comandament policial no es va adonar que hi havia diversos vehicles aturats en un semàfor en vermell i va topar contra un turisme en què viatjaven un matrimoni i els seus dos fills. Després de la col·lisió, i un cop a la comissaria, la dona, que va haver de ser traslladada a l’hospital, va demanar que l’acusat se li practiqués la prova de l’alcoholèmia perquè creia que tenia símptomes d’haver begut per la forta olor a alcohol que desprenia el seu alè.
Com l’acusat ja havia marxat de les dependències policials, un cap el va cridar per telèfon per informar-lo de la petició de la víctima, responent-“que demà aniria a prestar declaració”, motiu pel qual va avisar un suboficial que, finalment, va convèncer al matrimoni perquè retirés de la seva declaració la menció als símptomes externs d’haver ingerit algun tipus de beguda alcohòlica ia la petició que se li practiqués una prova d’alcoholèmia. La dona va trigar 172 dies a recuperar-se del esquinç cervical lleu i un altre lumbar que va patir després de la col·lisió.
La Sala Penal ha estimat en part el recurs de l’excap de la Policia Local contra la sentència de l’Audiència Provincial de Cadis que va absoldre del delicte contra la seguretat del trànsit i el va condemnar per una falta de lesions per imprudència simple a la pena de multa de 90 euros i al pagament per via de responsabilitat civil d’una indemnització de 14.885,38 euros, així com al pagament d’una multa de 540 euros per un delicte de negativa a sotmetre a la prova d’alcoholèmia, amb l’atenuant de dilacions indegudes. D’aquesta manera, confirma la sentència de l’Audiència Provincial de Cadis excepte en la part relativa a la condemna per la falta de lesions, que ha estat anul·lada en quedar despenalitzada després de la reforma del Codi Penal, però manté la responsabilitat civil per rescabalar el matrimoni que viatjava en el vehicle contra el qual va topar el condemnat.
En contra del que sosté el comandament policial, la sentència afirma que “no calia advertir de l’obligació que li incumbia en relació a la prova donada la col·lisió precedent i la simptomatologia apreciada, ni de les conseqüències de la seva negativa, ja que de sobres les coneixia a raó del seu càrrec, així com també els protocols d’actuació en aquests casos “. Encara que l’acusat nega que aquesta comunicació que li va fer un policia està dotada de la contundència i claredat exigibles, la Sala Segona indica que es tracta d’un agent de l’autoritat que es troba en la tessitura d’haver d’ordenar al seu superior jeràrquic que es sotmeti a la prova d’alcoholèmia, el que justifica un ús mesurat del llenguatge. “El dir-li que la lesionada havia demanat que se li practiqués la prova no deixava espai a l’equívoc, era tant com ordenar-li que fes acte de presència a les dependències policials i es sotmetés a les mateixes”, subratlla la sentència. Per tot això conclou que “l’ordre va existir i va tenir la contundència necessària per integrar la tipicitat de l’article 380 aplicat, com igualment la va tenir la negativa a la seva acatament per part del recurrent”.
En el cas del suboficial condemnat, sosté que “lluny de complir amb la seva comesa a fi de comprovar si realment el seu company i superior presentava aquells símptomes d’embriaguesa, practicant l’oportuna prova d’alcoholèmia, com hauria estat el procedent, es va abstenir d’ordenar les diligències necessàries en aquests casos. Afegeix que, per contra, va fer que es modifiqués la declaració que el denunciant ja havia prestat i es substituís per una altra en què s’omet qualsevol referència a aquests extrems, de manera que l’atestat que es va remetre al jutjat de guàrdia no contenia cap referència a una possible intoxicació etílica del policia denunciat.