Condemnat a cinc anys i tres mesos per col·leccionar a casa una arma de guerra i cinc de foc sense llicència

El Suprem rebutja el recurs de l’acusat perquè “la perillositat abstracta d’una arma de guerra és connatural a la seva alta capacitat lesiva, de tal manera que en cap cas és permesa la seva possessió en el propi domicili; i el recurrent la posseïa “

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha confirmat la pena de cinc anys i tres mesos de presó un veí d’Esplugues de Llobregat (Barcelona) que tenia instal·lada a casa seva una col·lecció d’objectes de la Segona Guerra Mundial que incloïa una arma de guerra ( una metralladora Astra) i altres cinc armes de foc reglamentades en perfecte estat de funcionament, al costat de munició també en bon estat.

El Suprem confirma la condemna que li va imposar l’Audiència Provincial de Barcelona com a autor d’un delicte de dipòsit d’armes de guerra i armes de foc reglamentades. En els fets provats es destaca que l’acusat, Joan Carles P.Ll., “tenia coneixement que les cinc armes de foc que posseïa en perfecte estat de funcionament requerien de llicència per a la tinença i que posseïa una arma de guerra també a correcte estat de funcionament l’adquisició, tinença i ús estava prohibit i malgrat conèixer la il·legalitat de la seva conducta, va continuar fent apilament d’armes de foc i munició del que feia ostentació amb amics “.

El condemnat va recórrer al Suprem en considerar que en la seva conducta no concorria perillositat, ja que ell era un col·leccionista, apassionat del tir i de les armes en general, que el que guardava era una col·lecció ( “museu” ho van cridar els investigadors que la van descobrir ), amb peces de la Segona guerra Mundial, de la guerra civil espanyola, o (el revòlver Colt) d’una rèplica d’un model de 1873, clàssic del western americà, però que no havien estat usades, i que l’arma de guerra i les altres cinc de foc per les quals ha estat condemnat estaven en una habitació tancada amb clau. Argumentava a més que no existia llicència per a col·leccionistes.

L’Audiència de Barcelona, per contra, va destacar que l’acusat, com a molt aficionat a les armes que era, no desconeixia que requeria de llicència per a les armes de foc que posseïa en correcte estat de funcionament, i respecte de l’arma de guerra, que estava absolutament fora de l’àmbit de possessió d’un particular.

El Suprem rebutja el recurs de l’acusat perquè “la perillositat abstracta d’una arma de guerra és connatural a la seva alta capacitat lesiva, de tal manera que en cap cas és permesa la seva possessió en el propi domicili; i el recurrent la posseïa “. Afegeix que “la lesivitat d’una arma de foc és menor, però la seva perillositat abstracta rellevant”, que s’incrementa quan el seu nombre, com en aquest cas, excedeix de la unitat, “de manera que només es tolera aquesta possessió, quan es tracta d’un sol arma que a més compta en tot cas amb especial valor històric o artístic; i el recurrent posseïa en el seu domicili, a més de la referida a arma de guerra, cinc armes de foc”.

Excepte una arma, guardada en caixa forta, les altres es trobaven en una habitació, a la vista, sense estar amagat, amb l’única mesura de seguretat d’estar tancada amb clau la porta d’aquesta habitació. I també posseïa abundant munició.

La sentència relata que, al marge de la normativa internacional ratificada per Espanya, com el Protocol contra la fabricació i el tràfic il·lícits d’armes de foc, les seves peces i components i municions, que complementa la Convenció de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional que prohibeix incloure com a armes antigues les armes de foc fabricades després de 1899, “algú familiaritzat amb les armes com el recurrent, sense necessitat de la convicció ulterior als fets del Reglament d’armes, comprèn la lesivitat potencial de qualsevol arma de foc fabricada a el segle XX i la inviabilitat d’obviar les necessàries exigències de seguretat per la seva mera relació amb un personatge o un fet històric. No és factible pensar que una arma de foc utilitzada en qualsevol magnicidi esdevingut en el segle XXI i que per aquesta condició adquireix rellevància històrica, perd en adquirir aquest qualificatiu, la seva capacitat lesiva i potencial perillositat “.

El Suprem també rebutja la petició del condemnat d’una rebaixa de pena, en destacar que la forquilla a imposar-li oscil·lava entre 5 i 10 anys, i que l’Audiència de Barcelona ha establert de manera proporcionada la de cinc anys i tres mesos.

Finalment, la sentència es pronuncia sobre la petició que fa l’acusat perquè la Sala proposi el seu indult parcial, de manera que s’estableixi en un màxim de 2 anys de presó perquè pugui evitar el seu ingrés a la presó, atenent que és un pare de família sense antecedents penals, i que es tracta d’una sola arma de guerra i dins d’una activitat de col·leccionisme. L’alt tribunal indica que serà en la llera d’informe a una petició d’indult al Govern que pugui fer l’acusat quan sigui procedent examinar les seves circumstàncies i valorar si procedeix donar suport a un indult parcial i la seva extensió.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Colom de l’Arc, si estima el recurs del condemnat en el sentit de limitar el comís d’objectes acordat per l’Audiència de Barcelona a l’arma de guerra, les cinc armes de foc i la munició , deixant sense efecte el establert sobre peces i objectes que no eren considerats efectes del delicte, encara que només se li retornaran quan acrediti complir els requisits administratius vigents.