L’Audiència Nacional rebutja el recurs contra la concessió a la Mare de Déu de la medalla al mèrit policial
Dos dels cinc magistrats de la Sala sostenen en un vot particular que la condecoració havia de ser anul·lada
La Secció Cinquena de la Sala del Contenciós-Administratiu de l’Audiència Nacional ha rebutjat, per tres vots a dos, el recurs que l’associació Europa Laica va presentar contra l’Ordre de 3 de febrer de 2014 de l’Ministeri de l’Interior per la qual es concedia la medalla d’or al mèrit policial, amb caràcter honorífic, a La nostra Senyora Maria Santíssima de l’Amor.
Europa Laica va al·legar en el seu recurs que s’havia concedit una distinció a una figura religiosa que no és persona ni per tant té entitat jurídica, ni pot ser subjecte de drets i obligacions.
Els tres magistrats que han format majoria a la Sala, però, entenen, en línia amb l’argumentació de l’Advocacia de l’Estat, que el destinatari final de la medalla era la Confraria de Jesús el Rico, amb personalitat jurídica, el símbol representatiu és la verge Nostra Senyora Maria santíssima de l’Amor, i assenyalen que es tracta d’una confraria vinculada a la Policia Nacional.
El tribunal ha tingut en compte que en aquest tipus de condecoracions l’Administració té una potestat discrecional i en aquest cas no troba irracionalitat o arbitrarietat perquè ens trobem davant d’una funció “de recompensa davant accions dignes d’emulació, accions no determinables de forma apriorística, i no és en principi revisable l’exercici de tal potestat, llevat que es vulnerin alguns dels elements fiscalitzables en tota potestat discrecional “.
La sentència recorda que no és la primera vegada que es concedeix l’ingrés en l’Ordre al mèrit policial a una imatge religiosa com a símbol representatiu d’un col·lectiu, germanor o confraria.
Enfront de la tesi de la majoria, els altres dos magistrats signen un vot particular a l’entendre que s’havia d’haver anul·lat la condecoració. Aquests dos jutges entre ells el president de la Secció, José Luis Gil Ibáñez argumenten que l’esperit de la llei per la qual es donen aquest tipus de condecoracions persegueix recompensar comportaments molt rellevants o trajectòries professionals exemplars de persones o grups de persones, moltes vegades anònimes, que objectivament s’han fet creditores d’elles.
El vot particular assenyala que aquestes recompenses en principi es dirigeixen directament a membres i funcionaris policials i només excepcionalment es concedeix a altres persones físiques o jurídiques o fins i tot ens sense personalitat, quan concorren alguns dels motius legalment assenyalats, com actuacions en defensa de l’ordre, de les persones o de la propietat.
Els dos magistrats discrepants destaquen també que, per concedir una medalla d’or, es requereixen actes excepcionals com morir en acte de servei, patir mutilacions, o algun servei de transcendental importància que redundi en prestigi de la Corporació.
Dins d’aquests excepcionals atorgaments persones alienes al cos, no encaixa, segons ells, concedir la medalla d’or a una confraria sobre la base que col·labora amb la Direcció General de la Policia, principalment en la Setmana Santa.
“Amb tots els respectes per a la postura majoritària, ni l’assistència a actes processionals, ni el privilegi d’alliberar un pres durant la Setmana Santa constitueixen comportaments o actuacions extraordinàries o motius que excepcionalment, aconsellen atorgar la principal distinció policial, en no suposar aquesta distinció cap incentiu per als membres de la Policia Nacional “, conclouen.