L’Audiència Nacional absol Josep Lluis Trapero i l’excúpula dels Mossos

La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha absolt el Major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluis Trapero, a la intendenta Teresa Laplana, a l’exdirector de l’Cos Pere Soler i a l’exsecretari general d’Interior de la Generalitat César Puig pels successos ocorreguts a Catalunya els dies 20 i 21 de setembre de 2017 i la jornada de l’1 d’octubre relacionats amb el procés independentista.

En una sentència de la secció primera, amb vot particular de la presidenta Concepció Espejel favorable a la condemna per sedició de Trapero i Soler, els magistrats Ramón Saéz (ponent) i Francisco Vieira consideren que no ha quedat acreditat que els acusats “haguessin tractat d’impedir o dificultar el compliment de les resolucions de l’Tribunal Constitucional, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o de la Fiscalia Superior de la Comunitat Autònoma “ni que s’haguessin posat d’acord amb els qui lideraven el procés independentista o que haguessin donat suport els seus actes propiciant la passivitat de la policia autonòmica”.

La resolució explica que no hi ha cap element incriminatori, resultat de la prova, que reveli un acord entre els acusats per constituir-se en instrument del procés independentista i posar l’aparell policial dependent de la Generalitat al seu servei, ni tampoc entre els acusats, o algun d’ells, i les persones condemnades en el judici davant del Tribunal Suprem com a coautors del delicte de sedició o amb altres organitzadors de la preparació i execució de l’referèndum.

La Fiscalia demanava una condemna de 10 anys de presó per Trapero, Soler i Puig i de 4 anys per Laplana per delicte de sedició i va oferir com a qualificació alternativa la de delicte de desobediència pel qual se sol·licitava la imposició de penes de multa i inhabilitació per 1 any.

Els contraindicis de la connivència dels acusats amb els promotors de les mobilitzacions

La sentència assenyala que són nombrosos els fets que funcionen com contraindici de la hipòtesi de l’existència d’un acord dels acusats amb els que van cridar, van organitzar i van liderar la mobilització ciutadana enfront dels registres de l’20 de setembre i per celebrar el referèndum l’1 d’octubre.

En aquest sentit, explica que els acusats no es van comunicar amb els responsables polítics i socials de la convocatòria de l’referèndum i de les mobilitzacions durant el període de setembre i octubre de 2017; i la Prefectura de Mossos d’Esquadra, amb el major a el front, va reprovar públicament el 23 de setembre les declaracions de l’conseller d’Interior, de qui depenien orgànicament, afirmant el seu compromís amb la llei i les decisions dels jutges.

Els magistrats de l’Audiència apunten també com contraindicis que, en dues ocasions, el 26 i el 28 de setembre, Trapero es va reunir amb el llavors president de la Generalitat per demanar-li que desconvoqués el referèndum, així com que el major tornés a manifestar, aquesta vegada en la Junta de Seguretat de l’28 de setembre, a el President i a el conseller d’Interior, i en presència de l’secretari d’Estat d’Interior, que els Mossos complirien la llei i les resolucions dels jutges.

En la mateixa línia, la Sala argumenta que l’acusat principal, Trapero, va seguir manifestant després de l’1 d’octubre, en una reunió amb els comandaments del Cos el dia 13, que la policia hauria d’actuar sota criteris de neutralitat política, imparcialitat i professionalitat, executant les decisions de jutges i fiscals.

Trapero va preparar un dispositiu per a la detenció dels càrrecs polítics el dia de la DUI

Per a la Sala, altres dels contraindicis apreciats es basen en que el major Trapero va preparar amb altres comissaris de el cos un dispositiu per a la detenció de càrrecs i representants polítics el dia de la Declaració Unilateral d’Independència, en previsió que així ho decidís l’autoritat judicial.

Afegeixen també que, en diverses ocasions, durant el període examinat, agents de la policia autonòmica van intervenir de manera eficaç i contundent contra mobilitzacions dirigides a la celebració de l’referèndum, com és paradigmàtic, per la seva importància, el suport a la comissió judicial que registrava el 19 de setembre la seu de Unipost, el resultat va impedir la constitució formal de les meses electorals.

L’actuació dels acusats el 20 i 21 de setembre

Per al Tribunal, l’actuació de Trapero com a cap policial el 20 de setembre no va ser de col·laboració amb els independentistes, sinó que va afrontar la situació d’una manera que va evitar greus danys. I va tractar de complir amb la resolució judicial, igual que abans ho havia fet amb les ordres que emetia la Fiscalia Superior.

En el cas de Laplana, explica, no tenia comandament sobre les unitats d’ordre públic i la seva funció va ser servir de mitjà de comunicació i enllaç de l’comandament de Mossos d’Esquadra amb les unitats presents a la seu de Vicepresidència i, sobretot, amb la comissió judicial. La Sala conclou que la hipòtesi acusatòria (que va negar reiterada i intencionadament la prestació de l’auxili que se li reclamava) no té suport probatori. De la mateixa manera, el Tribunal considera que els coacusados ​​Soler i Puig no van tenir actuació en el dispositiu policial d’aquelles dues jornades.

La sentència indica que en el registre de el dia 20 de setembre de la Secretaria General de Vicepresidència es va posar en evidència el mètode policial de la mediació abans d’utilitzar la força. “Es va evitar des del primer moment -explica- la reacció violenta contra ciutadans que no manifestaven una especial agressivitat; quan va aparèixer un risc cert de sostracció de les armes que hi havia als vehicles de Guàrdia Civil, es va intensificar l’actuació discreta d’agents; es van esgotar totes les possibilitats de mediació amb els quals es van erigir com a líders de la protesta, encara que fossin principals representants de l’independentisme, però especialment aptes per això per convèncer la multitud congregada; no es va cedir davant les pressions d’aquests líders independentistes. Es va possibilitar la realització de la diligència judicial, tot i que els components de la comissió patissin injustament la retenció a l’interior de l’edifici a l’estar envoltat per la multitud. Finalment, quan l’actuació de grups violents a l’començament de la nit va canviar l’escenari pacífic, van intervenir eficaçment els efectius d’ordre públic de Mossos d’Esquadra “.

L’1 d’octubre i l’actuació dels Mossos

Pel que fa a el dia 1 d’octubre i el dispositiu policial, la sentència explica que les actuacions de Trapero “semblen estar dirigides a minimitzar els danys, encara que això suposés a la fin la celebració de l’referèndum il·legal. No es pot menysprear això. Efectivament, l’acusat venia obligat a fer tot el que estigués al seu abast per complir els mandats de l’Tribunal Constitucional, de la Fiscalia i de la Magistrada instructora de l’Tribunal Superior de Justícia. Però, en la ponderació dels interessos en joc (integritat de les persones, alteració de l’ordre públic, compliment de el mandat judicial), el cap policial no havia de posar com a única finalitat de la seva actuació impedir tant sí com el referèndum. Si això produïa uns danys irreparables, no només podien atribuir la responsabilitat de la seva producció, sinó que, des del punt de vista professional, la seva gestió hauria estat un fracàs. Sota aquest prisma, es pot entendre la reiterada menció als principis de proporcionalitat, congruència i oportunitat “.

En aquest context, afegeix la Sala, era raonable que en aquesta situació es ressaltés “la necessitat d’atenir-se a ells. De fet, aquests principis van ser observats per les forces i cossos de seguretat de l’Estat quan van haver de desistir en moltes de les intervencions d’ordre públic el dia 1 d’octubre davant la naturalesa i condició de les persones que es trobaven en els centres de votació, a part que es contemplaven en la Instrucció de l’Secretari d’Estat de Seguretat “.

La sentència considera que “la prudència davant d’una situació tan extraordinària, encara que possibilités la celebració de l’referèndum il·legal i afavorís l’estratègia independentista, no pot ser considerada com una cooperació a la sedició o com una desobediència als mandats judicials. L’ús de la força contra ciutadans indefensos, contra persones grans, contra famílies senceres, no podia ser, en aquesta situació, la solució per imposar l’acatament a l’ordenament jurídic, encara que fos legítim “.

L’ordenament jurídic té ressorts per afrontar els incompliments legals i judicials

El fet que no s’hagués posat en marxa aquest remei constitucional davant la convocatòria, primer, i la celebració, després, d’un referèndum il·legal que tractava de ser prolegomen de la declaració d’independència d’una part del territori espanyol no justificava, sempre en tot cas, que l’acatament de la legalitat i de les decisions dels tribunals hagués de passar per la producció de greus danys a les persones i per una alteració generalitzada de l’ordre públic a Catalunya “, adverteix l’Audiència.

Per als jutges, “l’opció finalment posada en pràctica per la policia autonòmica de restringir la intervenció dels efectius antiavalots davant la possible causació de danys irreparables i desproporcionats s’ha de considerar, al menys, com a raonable, encara que pogués haver-se optat per un altre tipus d’intervencions policials i es pugui discutir quina hauria estat més adequada “.

El dia 1 octubre 2017, entén la Sala, es van posar en pràctica formes policials d’actuar que obeïen a criteris diferents, que poden analitzar i qüestionar-se, però la preparació, planificació i execució de l’actuació dels Mossos d’Esquadra no pot qualificar-se com de col·laboració, ni tan sols per omissió, amb els qui desobeïen les resolucions judicials i pretenien que no es complissin.

Vot particular de la presidenta favorable a la condemna de Trapero i Soler

Enfront de la sentència majoritària, la presidenta de Tribunal, Concepció Espejel, formula un vot particular discrepant perquè considera que els acusats Josep Lluís Trapero i Pere Soler i Campins van haver de ser condemnats com a coautors d’un delicte de sedició.

La magistrada estima que ha quedat provat que l’acusat Trapero, en la seva condició de major de el Cos de Mossos d’Esquadra, coneixent els propòsits de l’conseller d’Interior i de el director de la Policia, dels quals depenia política i governativament i la ferma decisió d’aquests (i d’altres persones que després serien condemnades en el judici de l’Procés) que arribés a celebrar-se a tota costa el referèndum suspès pel TC, va sumar els seus esforços a aquest propòsit comú i posar mitjans eficaços per contribuir a aquest resultat.

Per a això, a mesura que anaven sent dictades les Instruccions de el fiscal superior de Catalunya, primer, i la resolució de la magistrada de l’TSJC, després, de comú acord amb el conseller Forn i el director de la Policia, va anar posant diverses traves a la seva compliment; oposant-se contumaçment a la coordinació atribuïda a Coronel Pérez dels Cobos.

Va presentar un Pla per al teòric compliment de la Instrucció 3/2017 de la Fiscalia deliberadament ineficaç per al compliment de l’ordenat. No va introduir modificacions a el disseny de el Pla (un binomi per a cada col·legi, a l’marge de la conflictivitat previsible en els diversos centres), tot i haver-se-advertit que tant el fiscal superior de Catalunya com el fiscal general de l’Estat consideraven el Pla no idoni, per ser propi d’unes eleccions legals.

Seguidament el més gran, aprofitant que les ordres contingudes en la resolució de la Magistrada de l’TSJC eren menys concretes que les donades en les Instruccions de el fiscal superior i la referència continguda en l’acte dictat per la mateixa a la necessitat de preservar la convivència, va pautar 1 actuació de mínims per part dels Mossos, tant per als dies previs com per al propi dia 1 d’octubre. Va fixar unes Pautes d’actuació per al teòric compliment de la resolució de l’TSJC, sabent que les mateixes eren clarament ineficaces per impedir el referèndum, més quan el propi major va anticipar el seu contingut als responsables polítics i les mateixes es van publicitar fins i tot per xarxes socials. De manera que els que instigaven la iniciativa Escoles Obertes coneguessin per endavant com anava a ser l’actuació de l’Cos de Mossos d’Esquadra (i que n’hi hauria prou la concentració de famílies, gent gran i col·lectius vulnerables perquè els binomis no posessin cap obstacle a la ocupació prèvia dels col·legis ni a la celebració de l’referèndum il·legal).

Per assegurar que l’actuació de la generalitat dels Mossos no suposés obstacle real a l’ocupació prèvia dels col·legis ia la celebració d’el referèndum, el Major va establir un rígid sistema de petició de suports per les patrulles i de transmissió d’ordres per part dels comandaments que evités qualsevol iniciativa o actuació directa dels agents; de manera que, quan pogués adoptar alguna mesura, aquesta resultés ineficaç.

Pel que fa a l’acusat Soler, el vot particular explica que no només no va donar les instruccions a què venia obligat, en l’exercici del seu càrrec de director de la Policia, per al compliment de la Llei i de les ordres judicials, sinó que, contravenint les mateixes, va sostenir el dret a votar dels ciutadans, que els Mossos havien de garantir-ho, que organitzar un referèndum (que se li havia ordenat impedir pel TC) no era delicte i que havien de prevaler les ordres governatives sobre les que poguessin donar els jutges i Fiscals. Mitjançant l’acceptació d’un Pla presentat a la Fiscalia i d’unes Pautes d’actuació lliurades a la Magistrada de l’TSJC deliberadament ineficaços, va afavorir conscientment que, sota l’aparença d’formal acatament de les ordres judicials rebudes, l’actuació de l’Cos de Mossos d’Esquadra , no comportés cap obstacle per a la celebració de l’referèndum