La fiscalia de l’Audiència Nacional ordena als Mossos que denunciïn i investiguin possibles delictes de sedició

Redacció – Foto La Flama © 2015

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha ordenat a la policia de la Generalitat, al Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil que denunciïn i investiguin qualsevol delicte de sedició a Catalunya, ja que encaixaria dins dels “delictes contra la forma de Govern” que, en el marc de la reforma del Codi Penal, han passat a ser competència d’aquest tribunal.

Així, l’Audiència Nacional ordena a les diferents forces de seguretat de l’Estat que si coneixen d’algun fet delictiu elaborin un informe o atestat amb les dades d'” execució, autoria, participació, circumstàncies concurrents” i ho remetin als jutjats d’instrucció de l’Audiència Nacional.

En una instrucció lliurada dijous passat, el fiscal Javier Zaragoza afirma que l’Audiència Nacional seria competent per actuar en cas de sedició contra les persones no aforades, amb la qual cosa quedarien exclosos els diputats autonòmics i els membres del Governde la Generalitat, que haurien de ser investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, si calgués, pel Suprem. Aquesta resolució afectaria, doncs, la resta de participants en els actes independentistes, com podrien ser “altres autoritats, funcionaris públics o particulars”.

Penes d’entre 10 i 15 anys de presó

L’Audiència Nacional podria exercir la seva competència en aquest cas si s’executen “actes constitutius de rebel·lió i sedició quan la seva finalitat o el propòsit sigui canviar il·legalment l’organització territorial de l’Estat i declarar la independència d’una part del territori nacional, en el cas en qüestió de la Comunitat Autònoma de Catalunya”. Aquest delicte de sedició – penat amb entre 10 i 15 anys de presó– podria comportar també, avisa el fiscal en cap, els de prevaricació, desobediència, usurpació d’atribucions i l’ús indegut de fons públics, que serien competència de l’Audiència Nacional com delictes connexos.

A més, Zaragoza recorda que en el cas del delicte de sedició se sanciona també “la conspiració, la proposició i la provocació“ per a cometre’l, i afegeix que no és necessari que s’utilitzi “força o violència” per incórrer-hi, sinó només el fet d’“impedir l’aplicació de les lleis i el normal funcionament de les institucions”.

El fiscal en cap esmenta en l’escrit, d’onze pàgines, altres delictes contra les institucions de l’Estat que “presumiblement poden ser comesos en el curs d’aquest il·legal procés independentista“, com envair amb força el Parlament, alterar el seu funcionament o impedir als seus membres acudir a les seves sessions.