Paradoxa aparent

A parer dels experts, aquest neguit s’explica pel fet que els ciutadans acostumen a ser més sensibles, i també exigents, amb les problemàtiques que tenen, i pateixen, més a prop. Un raonament, aquest, que donaria resposta a una paradoxa que s’extreu d’aquest estudi estadístic, com és que aquest nivell notable de preocupació per la seguretat al barri coincideix en un moment en què les ràtios a escala de ciutat són més positives. Aquí van un parell de xifres comparatives per il·lustrar-ho. El 2010, el 18,7% de barcelonins consideraven que la inseguretat era la principal cabòria de l’urbs. Aquest any, la ràtio ha baixat al 9,7%. “Al llarg d’aquest mandat, hem aconseguit posar la seguretat en el camí correcte”, recalca Joaquim Forn, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Afegeix que el fet que els veïns vegin amb més desassossec l’evolució de la inseguretat al seu territori que al conjunt de l’urbs, no ha de ser forçosament un indicador negatiu. “No és contradictori que la seguretat a nivell de barri aprovi amb un 5,8 i que, alhora, els ciutadans demanin més atenció. Jo hi estic plenament d’acord”, sentencia. Una opinió, aquesta, que on s’expressa amb més rotunditat és a Ciutat Vella, on un 30,6% d’enquestats assenyala que aquesta matèria com la inquietud més greu del barri. No és d’estranyar. Des del punt de vista policial és la zona més complexa de la capital.

A la resta de districtes, les problemàtiques que expressen els veïns estan relacionades amb situacions, o conflictes, sovint atàvics. És el cas del soroll a l’Eixample o Gràcia. Dues zones amb una nodrida concentració d’establiments d’oci nocturn juntament amb Ciutat Vella, on és la segona queixa, i que han estat font d’un reguitzell cíclic de conflictes de convivència. Tampoc és gratuït que en el cas del centre històric, i també l’Eixample, el turisme també sigui un factor que els veïns veuen com a distorsionador, atesa la pressió que suporten. Això explica, doncs, que en barris com la Sagrada Família el percebin com la principal cabòria. A la Barceloneta i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera és la segona, darrere de la inseguretat. A la resta de districtes, en canvi, aquesta percepció negativa sobre el turisme és gairebé residual.

Tot aquest enunciat de greuges expressats en l’enquesta, té la seva correspondència a l’hora d’enumerar quines demandes formulen els barcelonins a l’Ajuntament per als seus barris. Però amb matisos. Dels set districtes on la seguretat és el problema capdavanter, només en quatre –Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Nou Barris i Sant Martí– es reclamen polítiques prioritàries en aquest camp. A les Corts i Sant Andreu consideren que abans cal resoldre qüestions com ara incrementar, o ampliar, la xarxa d’equipaments i serveis públics, sobretot en indrets com per exemple la Maternitat i Sant Ramon; Sant Andreu; la Sagrera, Congrés i Navas. Pel que fa a Horta-Guinardó, els veïns insten el consistori a reforçar, per damunt de tot, la neteja. A Gràcia opinen tres quarts del mateix, especialment a la Vila.