Els caps de policia anglesos lluiten per reclutar agents que no defugin les armes per por a la condemna social
Els caps de policia estan lluitant per reclutar prou agents disposats a portar una arma per fer front a un atac terrorista a l’estil de París. L’objectiu xoca de ple amb la manca de voluntaris perquè temen que seran tractats com a presumptes delinqüents si fan servir la seva arma en el compliment del deure, adverteix l’oficial superior d’armes de foc del Regne Unit.
El cap de policia adjunt Simon Chesterman va dir que els potencials reclutes estaven sent dissuadits pel temor que poguessin passar anys sota investigació després d’una decisió de disparar a un sospitós.
Després dels atacs terroristes amb bombes i armes de foc del 13 de novembre a París, alts funcionaris de seguretat creuen que la Gran Bretanya necessita un contingent addicional de 1.500 agents armats. Però com que ja compten que la meitat no superarà el rigorós entrenament i selecció, els caps de policia necessiten 3.000 voluntaris per donar la cara.
Un representant del reduït col·lectiu d’agents armats a Anglaterra i Gal·les ha advertit que en cas d’un atac terrorista com el dut a terme a la capital francesa fa sis mesos, una gran part de la Gran Bretanya quedaria vulnerable.
Donald de la Federació Sindical de la Policia, que representa els actuals 5.647 agents que porten armes de foc, va dir que si bé les grans ciutats com Londres tindrien suficient cobertura, altres pobles i ciutats grans no. ”En l’actualitat no hi ha prou agents amb armes de foc que poguessin fer front a un incident armat greu en un un munt d’àrees de Gran Bretanya.” Els policies de Gran Bretanya són en gran part desarmats i els comandaments necessiten agents voluntaris per assegurar un mínim desplegament d’armes al carrer.
Després dels atacs de novembre a París, els caps de policia britànics van idear noves estratègies al constatar que els terroristes van utilitzar noves tàctiques i van mostrar una major capacitat per matar en territori occidental del que es pensava.
La clau entre els nous plans va ser la necessitat de desplegar agents de policia armats, més ràpid i més nombrosos en el cas d’un atac. La teoria és que es necessitaria un mínim de tres agents armats per enfrontar i neutralitzar un terrorista armat.
Després de París les avaluacions internes suggereixen que la pèrdua de vides es va limitar a 130 persones, perquè la policia francesa, que són cossos on tots els agents porten armes de foc, van poder desplegar els grups especials al carrers molt més ràpid que el que es triga en altres països.
Aquesta necessitat d’augmentar el nombre d’agents armats va coincidir en el temps amb un augment de malestar dels agents d’armes de foc, causat per diversos factors.
Chesterman i Donald diuen els agents armats van ser sacsejats per la detenció el desembre de 2015 un oficial de policia sota sospita d’assassinat.
L’oficial amb TIP W80 va ser detingut per la Comissió Independent de Queixes contra la Policia (IPCC) després que un sospitós, Jermaine Baker, va ser mort a trets al desembre a Wood Green, al nord de Londres. Baker va ser considerat per la policia còmplice d’un complot per una fugida en massa d’interns d’un centre penitenciari. Li van disparar mentre estava assegut al seient davanter del passatger d’un automòbil. Portava una arma de foc d’imitació i que l’agent de policia no va poder distingir com a rèplica.
Donald va dir que l’arrest va provocar la ira. “Va tenir un efecte enorme. Es va enviar ones de xoc a través de tota la comunitat policial armada”.
Chesterman ha afegit: “La moral entre els oficials d’armes de foc és pobre. Estan sempre disposats a posar-se en perill per protegir al públic. El que els preocupa, en cas que hagin de fer servir la força letal, és que fan una decisió fracció de segon que pot suposar-los apartar-los del servei un màxim de 10 anys “.
Les queixes dels agents d’armes de foc, en un moment en què es necessiten més que mai per enfrontar-se a un possible atac terrorista, havia portat el primer ministre a demanar una revisió de les lleis que regeixen als agents armats.
La opinió de David Cameron va ser “tranquil·litzadora” i “molt positiva” i va aturar el malestar dels agents armats, va dir Chesterman. Va dir: “Ningú està buscant la immunitat, però ells volen ser tractats com a testimonis professionals i no com a sospitosos, llevat que hi hagi evidència en contra”.
Els agents també estan enfadats per l’IPCC (Indepent Police Complaint Comission) planeja endurir les mesures després de qualsevol tiroteig. Els plans estan sent considerades pel ministre de l’Interior que significaria que els agents quedarien separats dels servei després d’un tiroteig, i obligats a donar comptes detallats després d’un incident davant les autoritats policials, judicials i especialment IPCC.
Deborah Coles de IPCC, que ha donat suport a les famílies de les víctimes que han mort després de trets de la policia, va dir que els agents han de fer front a normes més estrictes. Matances recents inclouen els innocents Jean Charles de Menezes, confós amb un terrorista al 2005, i Mark Duggan, que va rebre un tret al 2011 després d’un oficial va pensar que tenia una pistola.
En tots dos casos es va trobar que l’ús policial de la força letal va ser legítim. En virtut de les lleis sobre l’autodefensa, els agents han de demostrar que tenen una “creença honesta” que un sospitós representa una amenaça letal.
Coles va dir: “La manca de separació immediata després tirotejos i altres morts relacionades amb l’ús de la força ha soscavat la confiança de la família, la comunitat i el públic amb les preocupacions sobre els riscos de col·lusió o la contaminació de les proves”.
“La policia té el monopoli en l’ús de la força en nom de l’estat i això ve amb un requisit per a justificar l’ús de la força mortal d’una manera transparent. L’estat de dret s’ha d’aplicar per igual als oficials de policia. La resistència de la policia a les noves propostes erosionarà encara més la confiança pública “.
Alguns en l’àmbit policial creuen que la llei cal canviar-la per protegir encara més als agents armats, però l’opinió de Chesterman és que no cal, tot i que es podrien millorar els procediments: “No hauria d’haver una presumpció refutable que hagin fet res dolent, llevat que les proves ho indiquin en sentit contrari.”
Londres és vista com l’objectiu més probable per a un atac terrorista, i la policia metropolitana estan en curs per reclutar 300 dels 600 agents armats addicionals que desitgen.
Les Unitats de forces especials militars britàniques, com ara el Servei Aeri Especial i servei especial de l’Armada estan en guàrdia i el seu temps de resposta s’ha reduït a menys d’una hora, però en cas d’atac els primers en respondre seran patrullers i agents de policia armats.