Els agents de Vigo, destrossats per la reacció del lladre: «fos qui fos se l’hauria carregat igualment»
El secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, va concedir a Vanessa Lage la Medalla d’Or al Mèrit Policial a títol pòstum – Les seves restes mortals seran enterrades avui a Parga, Lugo
Poques o cap alternativa tenir Vanessa Maria Lage i el seu company, el sotsinspector Vicente José Allo, per reduir l’atracador que va acabar amb la vida de la primera i va deixar ferit greument al segon divendres passat. Segons van relatar ahir diversos agents, la reacció del lladre va ser «il·lògica i desproporcionada». «Fos qui fos anava a matar. No va voler negociar, en quan va sortir, va disparar. A boca de canó. Anava centrat i o li sortia bé o li donava tot igual», va lamentar visiblement dolgut després d’abandonar la capella ardent, instal·lada a la Comissaria de la Policia Nacional de López Mora.
[blockquote quote_author=»policies companys» quote_source=»declaracions» textalign=»pull-left»]
«Fos qui fos anava a matar. No va voler negociar, en quan va sortir, va disparar. A boca de canó. Anava centrat i o li sortia bé o li donava tot igual»
[/blockquote]
La impotència i la sensació de ser incapaços d’explicar la reacció de atracador preocupava ahir a molts dels seus companys que, absolutament destrossats, van acudir a acomiadar Vanessa Lage. «Els agents no creien el que estava passant i els va costar disparar. L’home sembla que no li tenia cap apreci a la seva vida ni a la dels altres. És una situació il·lògica totalment. No donava temps a reaccionar», admetia Agustín Vigo, qui havia participat amb Vanessa en un curs sobre servei a menors estrangers dilluns passat. «L’atracador va sortir, els va veure i es va posar a disparar. Li va donar per ells però li poder haver donat per altres persones», relata un altre agent.
A primera Hora del matí es va obrir la capella ardent, a la qual va acudir el secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, qui va condecorar a Vanessa Lage amb la Medalla d’Or al Mèrit Policial a títol pòstum. El responsable governamental va manifestar «Que És Un Moment molt trist i punyent» i va traslladar «el reconeixement, admiració i la gratitud» del Govern i dels moltíssims Ciutadans que -va destacar- han llançat milions de missatges de solidaritat a traves de les Xarxes Socials.
Una multitud de familiars, amics, companys i autoritats policials, polítiques i representants de la Fiscalia o la Judicatura van participar en l’acte. Entre ells hi va ser el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que va destacar que l’agent «estar a l’altura de les Circumstàncies, va complir el seu deure i protegir els drets dels Ciutadans a canvi de lliurar la vida per preservar la de l’ostatge». L’alcalde, Abel Caballero, també va resslatar la seva valentia i que «Va morir Defensant a la ciutat, que aquesta està commocionada i que vol enviar la seva abraçada i els els seus condols a la família. Va ser assassinada complint el seu deure i defensant als viguesos», va dir.
Fent la Guàrdia d’Honor estava el company de patrulla habitual de la morta, que no era el sotsinspector que aquesta vegada era amb ella a la intervenció i que va resultar ferit de gravetat. «Està destrossat», relat el portaveu de la UFP.
«Gràcies per cuidar-me»
Des de primera hora no van parar d’arribar corones de flors a la capella ardent. Moltes d’elles procedents d’altres punts d’Espanya i fins i tot de cossos policials estrangers. Una multitud de ciutadans anònims van voler retre-li homenatge, com una petita nena que es va acostar a la porta de la Comissaria i va dipositar dues flors blanques amb una nota: «Gràcies per cuidar-me». Emocionats i amb Llàgrimes van estar durant el dia a la vetlla, uniformats i amics, amb abraçades molt sentides als Familiars de Vanessa Lage i també a la seva parella, l’agent Roberto Moral.
El Sindicat Unificat de la Policia, la Confederació Espanyola, la Unió Federal i el Sindicat Professional convocar per demà una concentració davant la Prefectura Superior de la Policia a Madrid paràgraf per demostrar el seu sentiment de «pena, dolor i suport» als companys de Vigo.
