El Suprem deixa fora de l’empara doctrinal a les associacions cannàbiques

Font: Poder Judicial

El Tribunal Suprem actualitza la doctrina sobre l’autoconsum compartit d’estupefaents i condemna els responsables d’una associació de consumidors de cànnabis de Biscaia

Els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Suprem, reunits en ple jurisdiccional, han acordat estimar el recurs que va presentar la Fiscalia contra una sentència de l’Audiència Provincial de Biscaia que va absoldre els responsables d’una associació de consumidors de cànnabis de Biscaia.

L’alt tribunal condemna els responsables d’aquesta associació per un delicte contra la salut pública, encara que exclou les figures d’associació il·lícita o grup criminal de les que també se’ls havia acusat.

L’Audiència de Biscaia havia estimat que els fets no tenien rellevància penal en estar compresos en la doctrina de l’autoconsum compartit proclamada temps enrere pel Tribunal Suprem, tesi que ha estat rebutjada pel ple en estimar que l’estructura i funcionament d’aquestes associacions desborda la filosofia que batega en aquella doctrina.

L’associació afectada s’anomena “Associació d’estudis i usuaris del cànem Ebers”.

De fet, per condemnar els responsables d’Ebers s’ha tingut en compte la important quantitat de droga intervinguda en les seves dependències i l’elevat nombre de socis que agrupava per determinar que va existir un delicte contra la salut pública, encara que la condemna final resulti ser molt atenuada respecte al que sol·licitava el ministeri públic.

El debat jurídic suscitat al voltant d’aquestes entitats -que quedarà tancat quan es conegui aquesta sentència que actualitzarà la doctrina de l’autoconsum compartit- va motivar ja en 2013 una instrucció de la Fiscalia General de l’Estat.

S’hi prenia com a referència la jurisprudència respecte a l’atipicitat de l’autoconsum compartit de l’Alt Tribunal, per determinar quan han acusar els fiscals o no.

Fins ara, aquesta doctrina entenia que no havia rellevància penal si es complien els següents requisits: els consumidors que s’agrupen s’han de ser addictes, encara que només se sigui consumidor de cap de setmana; el consum s’ha de fer en lloc tancat; la quantitat de droga ha de ser insignificant, la corresponent a un normal i esporàdic consum, i la coparticipació consumista ha de venir referida a un petit nucli de drogodependents, identificables pel seu nombre i condicions personals, és a dir, persones certes i determinades, per poder així calibrar el nombre i les seves condicions personals. L’última condició és que el consum de les substàncies adquirides ha de ser immediat.