
El Periódico planteja els reptes en seguretat d’una Catalunya independent
Segons el Periódico la secessió unilateral deixaria durant uns anys Catalunya al marge dels organismes policials internacionals, i l’obligaria a crear uns serveis d’intel·ligència des de zero – La vulnerabilitat davant les amenaces del crim organitzat i el terrorisme augmentaria, apunten diferents experts consultats
Antonio Baquero, planteja en un article avui a el Periódico les possibles dificultats i avantatges que s’afrontarien en matèria de Seguretat, en cas d’una independència de Catalunya, entrevistant diferents experts en la matèria.
Terrorisme gihadista, narcotràfic, immigració clandestina, ciberdelinqüència, crim organitzat, blanqueig de capitals… Els reptes de seguretat que els estats europeus han d’afrontar actualment no només són molts. També cada vegada són més complexos. ¿Podria enfrontar-s’hi amb garanties una Catalunya independent? Els experts consultats per aquest diari consideren que, tot i disposar d’un cos policial modern i professional com són els Mossos d’Esquadra, el nou país estaria, almenys durant uns anys, en una situació d’extrema vulnerabilitat.
La principal causa d’aquesta debilitat seria que, almenys de sortida, el nou Estat quedaria orfe de les relacions exteriors que actualment mantenen les forces de seguretat espanyoles, presents en organismes policials internacionals com Interpol i Europol, i amb una fluida cooperació policial amb els serveis policials i d’intel·ligència del Marroc i França, entre altres.
«En la lluita contra el terrorisme gihadista, la informació d’intel·ligència que s’obté a través de la cooperació internacional és bàsica. No estem parlant de terroristes que se cenyeixen a un territori concret, sinó de gent que viatja, que va i ve d’un país a un altre. Si des de fora no t’alerten d’aquests moviments, estàs venut», comenta Javier Jordán, expert en terrorisme i catedràtic a la Universitat de Granada.
Òbviament, aquest aïllament no seria etern, ja que Catalunya acabaria entrant en els organismes policials internacionals i aniria teixint relacions. El principal risc estaria en aquest interval, més o menys llarg. A més a més, el nou país s’enfrontaria a un altre obstacle important: al principi no disposaria de serveis d’intel·ligència, que haurien de ser creats des de zero. I tot això en el territori de l’Estat on s’han desarticulat en els últims anys més cèl·lules gihadistes.
Fernando Reinares, investigador principal de terrorisme internacional al Real Instituto Elcano, considera que «en matèria de radicalització i terrorisme s’agreujarien els riscos i les amenaces a causa de l’extraordinari debilitament de les capacitats antiterroristes en l’àmbit català derivades de la seva exclusió de la Unió Europea i, per tant, de participar en els mecanismes i institucions de cooperació policial, judicial i d’intel·ligència, entre altres, desenvolupats en el marc comunitari». «Catalunya seria un escenari molt menys protegit i decididament més vulnerable. Hi ha pocs dubtes en aquest sentit», segons sentencia Reinares.
Cessió de dades policials
Per a l’experta en seguretat pública Gemma Galdon, la dimensió d’aquests riscos dependrà molt de «com es facin les coses». «Per exemple, si la Policia Nacional no cedeix les bases de dades biomètriques, els set milions de catalans haurem de passar per les comissaries a fer-nos un nou DNI. Si les cedeix, aquest contratemps no es produirà».
«Si es fan les coses de forma amigable, la transició serà molt més fàcil. Si no és així, s’haurà de començar de zero a crear un nou espai policial», comenta Galdon, que destaca que la situació geogràfica de Catalunya, en ple Mediterrani, «comporta riscos, encara que són uns riscos que existeixen amb Estat propi i sense».
A més a més, si la independència suposés la retirada de la presència de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, el Govern estaria obligat a augmentar la plantilla dels Mossos d’Esquadra. «Per començar, perquè haurien d’assumir tasques, tals com el control de les fronteres a les duanes, que fins ara no han desenvolupat», comenta Galdón.
La factura de les retallades
Per al diputat d’Iniciativa per Catalunya (ICV) Jaume Bosch, possiblement el polític català amb més coneixements en matèria de seguretat i que ha sigut durant 12 anys portaveu en la comissió d’Interior del Parlament, part del problema que es trobaria una Catalunya independent obeeix a les polítiques de retallades aplicades durant els mandats d’Artur Mas.
«En cas d’una Catalunya independent, els Mossos d’Esquadra haurien d’assumir les diverses tasques que actualment porten a terme el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil. I a causa d’unes retallades que han impedit fer noves promocions des de fa quatre anys, els Mossos estan actualment sota mínims, fins i tot sense haver d’assumir aquestes tasques», explica el diputat ecosocialista.«En conseqüència, el cos hauria de treure noves promocions a marxes forçades. I ja hem vist que, a vegades, quan has de treure molts nous policies s’acaba abaixant el llistó de l’exigència», afegeix.
Però no tot serien inconvenients en el nou escenari. Segons l’opinió de Bosch, «amb la independència els Mossos d’Esquadra podrien estar representats en les institucions internacionals com Interpol, cosa que fins ara l’Estat espanyol impedeix». «A més a més, ens estalviaríem els problemes de competències entre cossos que actualment vivim», diu.
En cas que la premissa de quedar fora de la UE fos certa (difícil de creure si no existeixen vies legals d’expulsió ni motius econòmics i encara menys fiscals…),
– No és cert que la resta d’estats mantindrien aïllada Catalunya, perquè no tenen cap interès en crear un forat de seguretat avui innexistent.
– No és cert que quedarem fora de la Interpol o d’Eurojust.
– La pertinença completa a l’Europol podria ser immediata (si la UE efectivament manté Cat com a estat membre), o podria trigar un temps, però no és cert que quedarem fora: Tindrem enllaços al quarter general de l’Haia. A més: les nostres dades són necessàries pels anàlisis continentals, no les voldran perdre pas.
– No és cert que es parteixi de 0 en intel·ligència i/o contraterrorisme. Tot i que és obvi que caldrà fer créixer les unitats actuals.
– El DNI no és un problema.
– Sí que és cert que caldran noves i grans promocions, amb el que això comporta.
Catalunya té gran camí fet en matèria de seguretat, per la qual cosa no tindria grans problemes per assumir-ne la seguretat integral en cas d’independència. Tenim coberta la seguretat ciutadana (Mossos + PPLL), la seguretat privada (la Generalitat ja en té les competències amb la UCSP), la seguretat informàtica (CESICAT i UCDI Mossos), i els serveis d’intel·ligència (Informació Mossos). Només caldria treballar les fronteres (unitat similar a BRIMO o ARRO), els guardacostes (una unitat nova de CME), i la seguretat de l’espai aeri (això sí que serà complicat, a no ser que es posi en marxa una força aèria o cedim un aeroport a la OTAN).
La veritat és que és bastant patètica la resposta dels sindicats de policia envers les aspiracions d’una gran part de la ciutadania catalana. Cap sindicat ha donat un duro, no per la independència, sino per el simple dret a decidir. Sembla mentida que un mosso pugui voler seguir sent un policia de segona, autonòmica, on els “germans grans” CNP i GC s’esncarreguen de les coses importants. Perquè volem armilles, si els nostres sindicats de policia no consideren oportú assistir a les conferències sobre yihadisme, o entrar a INTERPOL/EUROPOL?
Els Mossos tenien la oportunitat de ser un cos policial nou, català i democràtic, i veig que estem agafant el mateix estil, corporativista i ranci, dels cossos policials tradicionals.
Em pregunto, els Mossos continuen sent la policia “DE” Catalunya, o la policia “A” Catalunya?