
El CGPJ aprova l’informe previ al projecte de Reial Decret que regula el Registre Central de Delinqüents Sexuals
El text demana estendre a tots els jutjats i tribunals l’accés al Registre i permetre també la seva consulta a les administracions amb competències en matèria de violència domèstica o de gènere. L’informe considera que hi ha aspectes essencials que haurien de ser regulats per llei a l’afectar a drets constitucionals.
El Ple del Consell General del Poder Judicial ha aprovat avui per unanimitat l’informe preceptiu al projecte de Reial Decret pel qual es regula el Registre Central de Delinqüents Sexuals, el contingut d’incloure, entre d’altres, les dades identificatives i el perfil genètic (ADN) de els condemnats per delictes sexuals.
L’informe considera que la configuració del Registre “obeeix a un interès general i una finalitat legítima, com és la prevenció i investigació de la delinqüència sexual dirigida contra menors, en preservació del superior interès d’aquests, que justifica la ingerència en el dret a la intimitat “en la mesura que les dades que ha de contenir són pertinents” i no excessives “en relació amb el seu objectiu, es conservaran per un període de temps que no supera el necessari per a la finalitat per a la qual seran registrats -les anotacions s’han de cancel·lar quan ho facin els antecedents penals- i es contempla la rectificació de les dades a instàncies de l’interessat.
El text, però, adverteix que el legislador ha deixat per a aquest desenvolupament reglamentari aspectes essencials que haurien de ser regulats “si més no a través d’una llei ordinària”, atès que “es veuen concernits drets de raigambre constitucional -intimitat i vida privada i autodeterminació informativa- que entren en joc i la confluència ha de ser resolta mitjançant l’aplicació de principis constitucionals “.
Entre els aspectes que s’abordaran en el reglament i que, en opinió del CGPJ, haurien de regular per llei, l’escrit aprovat avui cita el règim d’inscripció i cancel·lació dels assentaments, l’accés a la informació continguda en el Registre i l’expedició de certificacions.
L’informe diu així mateix que “cal qüestionar la conveniència d’articular una reglamentació d’aquest registre de forma separada i diferenciada dels altres, quan va a quedar integrat en el Sistema de registres administratius de suport a l’Administració de Justícia juntament amb tots els altres que el componen “.
Sobre el règim d’accés, el text suggereix que no es limiti als òrgans judicials penals o civils que coneguin procediments en matèria de família, “sinó que es contempli amb caràcter general en favor de tots els jutjats i tribunals”, sempre que es faci a través de personal degudament autoritzat i que l’accés estigui vinculat amb l’exercici de les funcions jurisdiccionals en el marc dels objectius perseguits pel Registre.
A més, assenyala que es podria suscitar la conveniència que, a més de les administracions públiques competents en matèria de protecció a la infància, tinguin accés al Registre “aquelles administracions amb competència en protecció a les víctimes de violència domèstica o de gènere”, atès que la recent reforma de la Llei de protecció integral contra la Violència de Gènere reconeix la condició de víctima als menors, fills o sotmesos a tutela, guàrdia o custòdia de les dones víctimes d’aquesta violència.
En qualsevol cas, el CGPJ adverteix que “cal que l’accés dels autoritzats que no siguin jutjats i tribunals es limiti a les inscripcions no cancel·lades, i que es prevegi l’accés dels interessats a aquelles dades relatives a la seva persona contingudes en el Registre “.
En aquest sentit, l’informe creu convenient que la norma concreti la forma en què l’interessat pot sol·licitar la cancel·lació o rectificació de les dades i el procediment per portar-se a efecte.