
(Des)comptant persones: 5.000 manifestants segons la policia i 20.000 per l’organització
A les cròniques de la premsa sobre manifestacions és habitual afegir la dada de la participació a partir de les xifres oficials -calculades per la Guàrdia Urbana o els Mossos d’Esquadra- i les de la pròpia organització de la marxa, que acostuma a ser exponencialment superior. Tant unes xifres com les altres s’obtenen amb mètodes poc científics i que disten bastant de la realitat. Una línia de recerca del MIT (Massachussetts Institute of Technology) aprofita que quasi bé tothom a occident porta un mòbil per comptar els fluxos de persones, desplaçaments, i ja d’una vegada, el número d’assistents reals a una manifestació.
Per on es mou la gent ?
La monitorització en general dels moviments de la gent en una ciutat permetria a autoritats, urbanistes i gestors de transports públics oferir serveis en funció de l’ús real de les vies públiques. Actualment s’intenta determinar aquests fluxos a partir del número de validacions de títols de transport públic, càmeres de trànsit, sensors a les vies, les percepcions de patrulles de policia en vehicle o helicòpter o mitjançant enquestes. No cal dir que les conclusions son sovint inexactes o massa cares d’obtenir o les dues a la vegada.
Tenint en compte que la pràctica totalitat de majors de 16 anys porten un telèfon mòbil, investigadors del MIT han començat a extrapolar les dades de que disposen les xarxes de telefonia a fi de proporcionar dades sobre densitat de persones i mobilitat. Les xarxes de telefonia detecten on és cada terminal, ja que d’aquesta forma hi envien els missatges i les trucades. Els investigadors han desenvolupat una eina que extrapola la utilització total de la xarxa. I el resultat aquests mapes de colors.
Els colors i relleus indiquen la intensitat d´ús de la xarxa i densitat d’usuaris, encara que no estiguin fent cap trucada. Les aplicacions son infinites i interessants, i no cal dir en l’àmbit de la seguretat pública. No només per comptar quantes persones hi ha en determinats carrers i a quines hores, sinò també per comptar persones que hi ha a les autopistes, i la velocitat mitjana de desplaçament, i quins són els fluxos de moviments i en quina direcció.
El col.lapse permanent que viu Roma no és casual com perquè hagi estat escollida per els investigadors per provar les aplicacions d’aquesta tecnologia. De moment ja s’hi han implicat les autoritats locals, el consorci de transports i els cossos de policia de la ciutat.
- GIS 1
- GIS 2
Article publicat a webpolicial.info el 30 de març de 2008 i republicat per la vigència del tema. webpolicial és ara policia.cat.
Pingback: Onze detalls més o menys polítics per abans d’esmorzar - El Nacional.cat
Pingback: Once detalles más o menos políticos para antes del desayuno - El Nacional.cat