Brexit versus les polítiques de seguretat i defensa

Fins ara el debat sobre Brexit s’ha centrat sobre l’economia, el comerç i la migració. Però quan David Cameron es va referir al referèndum sobre la UE al febrer va citar un nou factor, afirmant que la pertinença a la UE fa que el Regne Unit sigui un país més segur. Aquesta setmana, el primer ministre va anar més enllà, donant a entendre que el Brexit podria augmentar el risc de conflicte i va afegir que, històricament, cada vegada que la Gran Bretanya va donar l’esquena a Europa, tothom se’n va penedir.

En els últims 25 anys, la UE ha desenvolupat la seva política exterior i de defensa comuna. Exemples de mesures conjuntes són una resposta comuna al programa nuclear de l’Iran o les represàlies a Rússia després que van envair Ucraïna. Les enquestes indiquen que la majoria dels votants donen suport a aquesta cooperació. Sir Simon Fraser, excap de l’Oficina d’Afers Estrangers, considera que “amb el Brexit disminuiria el lideratge de Gran Bretanya al món.” Alguns fins i tot tenen por pel lloc en el Consell de Seguretat de l’ONU, encara que Gran Bretanya podria vetar qualsevol canvi.

Europa també té un paper important en la seguretat i la cooperació dels serveis intel·ligència. Al març de Sir Richard Dearlove, excap de l’MI6, el servei d’intel·ligència exterior, va argumentar que “el cost del Brexit, des d’una perspectiva de seguretat nacional, per a la Gran Bretanya seria baix”. Les seves declaracions va donar lloc un gran debat. Theresa May, la Ministra de l’Interior, va citar com a exemples positius l’ordre de detenció europea i l’accés a bases de dades d’intel·ligència, i va insistir que estar a la UE fa de la Gran Bretanya “més segura enfront de la delinqüència i el terrorisme.” Per Pauline Neville-Jones, ex assessor de seguretat nacional, el Brexit afebliria el control de fronteres i la cooperació policial. Tot i aquestes informacions, agències com Europol i Frontex tenen representants d’agències de tercers països no-comunitaris, fet que evidencia que no implicaria la desconnexió total en cooperació policial.

Molts dels vells col·legues de Sir Richard s’han sumat al debat. El Sr. Evans, excap de l’MI5, el servei de seguretat, i John Sawers, un altre ex cap del MI6, va escriure al Sunday Times el 8 de maig que la pertinença UE “afecta la nostra seguretat ” i que si hi ha cap reducció en el flux d’intercanvi de dades, el Brexit “podria soscavar la nostra capacitat per protegir-nos”. L’11 de maig Eliza Manningham-Buller, un altre ex cap de l’MI5, va advertir que “si ens aïllem perdríem influència … i ens posaríem en situació de perill.”

Els favorables al Brexit rebutgen aquestes afirmacions. En matèria de política exterior i de defensa, insisteixen que l’OTAN és el que importa i la UE podria debilitar-la. En segon lloc, es diu que, per a la intel·ligència, el grup clau està en els “Five Eyes” o “Cinc Ulls” que uneixen la Gran Bretanya, Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda; i que en tot cas després del Brexit seria fàcil de replicar la cooperació amb Europa tal i com fan FBI i altres agències. I en tercer lloc, es diu que la UE està danyant la política interior anglesa no només perquè alguns membres no són fiables, sinó perquè el Tribunal de Justícia Europeu (TJE) pot governar en casos de seguretat. A més a més, s’hi afegeix la migració i la gestió feta per Frontex, molt qüestionada pels Brexiters.

Sobre el primer punt, la UE té instruments civils que l’OTAN troba útils i en els quals es recolza. La ruptura també augmentaria el risc que la UE dediqui esforços a crear la seva pròpia seu militar, un moviment al que sempre s’ha oposat la Gran Bretanya. Quant als “Cinc ulls”, tots els altres membres volen que la Bretanya es mantingui a la UE, en part perquè els facilita cooperar amb els seus col·legues europeus (Eurojust, Europol, Frontex). Tot i així a la pràctica, els serveis de seguretat treballen amb agències estrangeres a tot el món. En tercer lloc, lady Manningham-Buller evidencia que el Tribunal de Justícia no és competent en matèria de seguretat, que són una prerrogativa nacional. Però la realitat és que hi hagut casos de jutges britànics que han aturat extradició de terroristes, i que la Cort Europea de Drets Humans, no és part de la UE.

En un escenari posterior al Brexit, a Gran Bretanya li resultaria més difícil mantenir tots els ponts de cooperació en política exterior i de seguretat amb la UE, entre altres coses perquè ja no seria a les diferents agències com a membre de ple dret. Hi ha un punt geopolític més ampli també. En part a causa del  paper de la UE en política exterior, el qual  ha crescut i s’ha convertit en una peça clau de l’arquitectura de defensa i seguretat d’Occident. Així per molts el Brexit debilitaria la UE, i de retruc la resta d’Occident.

Cameron pot haver exagerat el risc de conflicte armat a Europa amb la referència implícita a les grans guerres. Però els que ara més desitgen el Brexit són els enemics d’Occident. És per això que diversos excaps del Pentàgon i de l’OTAN van fer declaracions en el sentit de la importància cabdal que el Regne Unit no surti de la UE. És poc probable que els britànics pensin en la seguretat quan votin el proper 23 de juny. Però de fet el Brexit podria causar molts danys col·laterals a la cooperació policial i judicial internacionals.

Traducció i adaptació de l’article original “Security Concerns” publicat a The Economist